Fan de Messi i del toc

«En algun moment, Messi jugarà al Newell's Old Boys»,havia pronosticat el que era el seu entrenador, Gerado Martino. El Tata,com li diuen des de la seva infantesa, no es va imaginar mai, en el moment d'expressar aquest anhel de seguidor, que l'esperava un futur com a entrenador del Barca, ni més ni menys que al costat del millor del món.«Em costaria dir-li alguna cosa», va dir en aquella entrevista a Fox Sport, consultat sobre aquesta situació remota que ara es fa realitat.

Nascut a la ciutat de Rosario el 1962, elTatava ser un volant exquisit. Va debutar el 1980, als 17 anys, i va guanyar tres campionats.«Tenia molta tècnica, però era gandul, no corria. Ara ja no es juga com jo jugava. Fins al 1987, vaig ser número cinc, després(José) Yudica em va posar d'enllaç, sempre amb volants sacrificats al costat», es va definir Martino anys enrere.

És fanàtic dels leprosos, com són coneguts els aficionats de Newell's, com Jorge Messi, pare de Leo, que sap què significa el nom de Martino per a aquell club. I pensar que, als seus inicis, va despertar certa controvèrsia. ¿Qui era aquell noi que no parava de protestar al camp?«Al principi, tot em fastiguejava: els errors de l'àrbitre, l'arrogància del rival, una mala passada d'un company...».Si el primer Martino va ser irascible, el temps (i les circumstàncies) el van tranquil·litzar.«Fins als 27 anys, acumulava 13 expulsions, i 12 eren per protestar. Després, vaig canviar bastant, vaig madurar».

Martino es lluïa amb el seu toc i una gambada elegant, a un pas de la displicència. Era temperamental i, a la vegada, d'una emoció continguda a l'hora d'assaborir les victòries.«Per la meva manera de ser, gairebé no crido els gols. Com a jugador, també era poc expressiu, molt avorrit. Sempre vaig malparlar dels que salten els cartells i s'emparren pel filat. Jo ho vaig fer una sola vegada, quan vam ser campions el 90», recorda.

Consagració al Paraguai

Va ser jugador de la selecció nacional, però no va aconseguir mai la continuïtat necessària. El 1998, va iniciar la seva carrera com a director tècnic. No li va anar bé a l'Argentina, però va tenir la seva revenja al Paraguai, on va consagrar el Cerro Porteño i el Libertad en nombroses oportunitats. Va assumir la conducció del seleccionat paraguaià el 2007. El va classificar per a Sud-àfrica 2010 i va aconseguir el segon lloc a la Copa Amèrica 2011.

La figura de Martino quedarà associada al Newell's, al qual va dirigir el 1991 Marcelo Bielsa. D'ell en va heretar no tan sols una manera de mirar el futbol (la vocació ofensiva, l'obsessió pel treball setmanal) sinó, també, un codi ètic. Fins i tot va incorporar alguns modismes i inflexions a l'hora de parlar de qui ha estat el seu referent.«Quan et comparen amb algú que t'agrada, tot va bé, no et queixaràs. Potser fins i tot acabes treballant molts anys per això: hi ha 19 equips que volen Bielsa i com que no el poden contractar, truquen a l'altre. L'etiqueta m'afavoreix, ¿per què m'he d'ocupar de desmentir-ho tot?». Jorge Solari, pare de Santiago Solari, exjugador del Madrid, va ser un altre dels tècnics que van deixar empremta en elTata.

Notícies relacionades

El nou míster succeeix Menotti 30 anys després

Habemus Tata

Martino estava còmode al Paraguai quan Newell's avançava per un congost que apuntava a la pèrdua de la categoria. Va tornar per donar un cop de mà a l'equip dels seus amors. Va aconseguir convèncer algunes de les seves exestrelles (Maxi Rodríguez, Heinze...) per lluitar pel mateix sentiment. No tan sols va aconseguir salvar-lo del temut i vergonyant descens; els negre-i-vermells van guanyar el recent campionat argentí i van perdre per penals les semifinals de la Copa Libertadores contra l'Atlético Mineiro de Ronaldinho.

Martino se'n va anar de Newell's fastiguejat per la lògica del futbol argentí, on un entrenador és destituït si perd tres partits consecutius, i per la violència letal que envolta els estadis. Si una cosa no s'esperava elTata,és aquest regal del cel: arribar al Barça de Messi.