Verema a Badalona: un projecte cooperatiu recupera la vinya als peus de Sant Jeroni de la Murtra

Si tot surt com hauria, l’hivern o primavera del 2024 es podrà tornar a degustar, després de moltes dècades, un vi de Badalona. Serà gràcies a la cura d’Anna Abellan i Ignasi Niubó, dos antics restauradors badalonins ficats a la viticultura que, després de sis anys de feina, i gràcies al suport de moltes mans, ja tenen guardat al celler el fruit d’una primera verema. «La gent que entén del món del vi pensarà que estem bojos, i així és», admet Niubó. «¿Una plantació nova impulsada per gent que no té diners? És una cosa, sens dubte, estranya».

El projecte, anomenat igual que el lloc que ocupa, ‘Vall de Betlem’, busca dignificar la zona amb una activitat rendible, així com recuperar el patrimoni agrícola i vitivinícola que va ser senya d’identitat de la vall de Betlem, i també del mateix monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que sempre va estar relacionat amb el món del vi. Abans de plantar, tots dos van fer una investigació sobre les plantacions de vinya que gestionava el monestir: «Vam extreure molta informació del que elaboraven, el que utilitzaven per al seu propi consum i el que venien posteriorment, en una botiga que tenien a Barcelona,» assenyala Abellan.

Fins i tot van arribar a parlar amb una de les últimes persones que va treballar aquestes terres per al monestir: «Es tracta d’una persona bastant anciana, amb una memòria excepcional, que va treballar just al mateix lloc on tenim les vinyes nosaltres», diu Niubó. En aquells temps, afegeix Abellan, no eren importants les varietats de raïm, sinó que prioritzava la producció i la facilitat per cultivar: «Tot l’interès a investigar sobre el cultiu que històricament es feia aquí té l’objectiu de recuperar relats perduts i espais naturals degradats. Quan es va deixar de plantar vinya allà, es va convertir en un abocador, i fins i tot hi va haver un circuit de motocròs», denuncien.

Aquests viticultors urbans van regentar a Badalona el restaurant La Sargantana, que es va mantenir obert des de 1996 fins al 2020: «La nostra relació amb el món del vi ja era llavors molt intensa, perquè sempre vam voler oferir una carta centrada en els productes del territori. Tenim una relació molt apassionada amb el món del vi, que explica la bogeria de buscar un lloc a Badalona per plantar la vinya».

Primers fruits

El dilluns 28 d’agost va culminar una part important de tot el projecte, la primera verema. Concretament, han recollit 570 quilos de malvasia aromàtica i 554 quilos de garnatxa blanca: «Tot i que tot just siguin 1.000 quilos, estem eufòrics perquè ja podem pensar a embotellar», admet Abellan. També han recollit una mica de macabeu i de sumoll, tot i que en petites quantitats: «Per a nosaltres, el que ha de primar és l’ús de les variants autòctones», afegeix la viticultora.

L’empremta de Sant Jeroni

La iniciativa no s’entendria sense l’empremta que deixa en aquestes terres el monestir de Sant Jeroni de la Murtra: «Estar al costat del monestir lliga amb l’objectiu de la nostra cooperativa que els projectes tinguin un impacte social i ambiental positius al territori», explica Abellan.

Notícies relacionades

Santa Coloma reivindica la seva vinya amb 2.300 quilograms de raïm en la seva sisena verema

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

En efecte, durant els cinc anys en què han treballat la terra, sense collir encara els fruits, la iniciativa s’ha mantingut viva gràcies a les activitats que han fet en algunes estances de Sant Jeroni: «no pot ser rendible només amb l’activitat agrícola, fan falta activitats paral·leles». Per a tots dos, potenciar el patrimoni agrícola i cultural d’aquesta part de la Serralada de Marina és una cosa crucial: «Si arriba el moment en què es redefineixen els usos del monestir, a nosaltres ens agradaria participar recuperant el celler que hi ha, i incidint en l’orientació de l’oferta cultural que pugui tenir la zona», assegura Niubó.

Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona