Crònica

Louie Austen va exhibir les seves aptituds com a 'electrocrooner' paròdic a la sala Be Cool

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Fa una dècada, Louie Austen va passar de ser un hiperprofessionalitzatcroonerhoteler de Viena a convertir-se en una rara atracció de l’escena electrònica digna de ser fitxada pel Sónar a l’edició del 2001. Austen, de 63 anys, ha publicat cinc discos (té fins i tot unbest of) i, sense alterar la seva posa de galant tardorenc ni modificar massa la posició del seu barret, segueix sent capaç de plantar-se la nit de Nadal, a les tres de la matinada, en una sala de Barcelona, Be Cool, per ser victorejat per un públic jove.

Austen mai lamentarà la pèrdua d’instruments musicals en els controls aeroportuaris: viatja amb un disc dur de bases electròniques pregravades, i l’espectacle el posa ell, amb els gestos paròdics de divo amb aires de gàngster i una veu una mica trencada però amb caràcter. Més que un Sinatra de butxaca, està a mig camí del Tony Bennett canallesc, la paròdia sàtira de Louie Prima i les urpades de tigre de Tom Jones. Amb el vestit blanc, les sabates punxegudes i els moviments un pèl boxeístics, se li noten els anys d’ensinistrament en piano-bars amb excés de maquillatge i s’entén, en fi, que sigui una estrella a l’Europa oriental. Generós factorkitsch.

Notícies relacionades

ÈXTASI A LA PISTA / A Be Cool, en va tenir prou d’irrompre en escena ambHeaven is in the back seat of my Cadillacperquè la clientela s’excités. Austen es va embalar quan va veure que era rebut com un heroi, i va perfilar el seu repertori de poses desafiadores sobre un subsòl de house estilitzat i desviamentselectroclash. Va cantar com si tingués darrere unabig band de

jazz o com un oncle avi de Jay-Jay Johanson sense pretensionsarty. És un professional i un gran treballador, i va ser disfrutable l’entrega en aquests artefactes electromelòdics titulatsDisc dancer, Easy love, I believe (in love again) iOnly you. El seu discurs és una mica lineal i li aniria bé un incentiu, però ell s’ho passa bomba. «¡La música m’alimenta i em manté viu!», va cridar aMusic. La seva giravip no té fre: després de Be Cool, la pròxima cita és... l’hotel Marriott de Viena.