Pau Miró: «Reto homenatge a qui no encaixa en la societat»

–¿Què explica en aquesta obra?

–És un text breu que vaig escriure el 2002. Està dividit en quatre parts: infància, adolescència, joventut maduresa, i la part final, que és una mena de conte. Narra el procés vital d’algú que va descobrint que no encaixa en la societat, perquè és singular i no es pot encotillar en els cànons tradicionals. És una cosa que costa de reconèixer i que fins i tot pot ser traumàtica.

–¿En què consisteix la diferència?

–És algú que opta per badar. Em ­sembla que és un verb preciós que s’allunya molt de la societat actual, en què tots hem de ser pràctics i ­productius. És un homenatge a la gent que prefereix observar i contemplar, que té una sensibilitat ­especial.

–Però en l’últim capítol es parla de suïcidi.

–En aquest cas té un valor líric. És la imatge d’algú que es rendeix perquè es cansa de lluitar contra la societat. Però el conte no s’acaba així, en realitat s’acaba bé. És una reafirmació de la vida i la imatge del suïcidi serveix per reflectir el pols que es manté amb l’existència.

–¿Per què va elegir una dona com a protagonista?

–Vaig escriure el text pensant en una actriu, però es mostren una sèrie de sentiments que podrien ser dels dos sexes. El que passa és que quan escrius per a personatges femenins pots deixar anar més sensibilitat sense haver de justificar-ho.

–Han passat set anys des que va escriure aquesta obra. ¿Canviaria alguna cosa?

–Elèctrics té alguns pecats, potser un d’ells és una certa inge­nuïtat, encara que també és la seva força. En un principi ens vam plantejar si era necessari actualitzar el lèxic o modificar alguns elements discursius, però després vam optar per deixar-lo tal com va ser escrit.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–És de les poques vegades que no controla tot el procés productiu de la seva obra. ¿Què li sembla el treball de la directora Glòria Balañà?

–A un no sempre li agrada el que fan altres, però en el cas de la Glòria estic molt content. Va connectar ràpidament amb l’obra i, juntament amb l’actriu Laia Martí, ha dotat el text d’una gran sensibilitat.