Depeche Mode esprem a BCN el seu infal·lible poder de convocatòria

Els clàssics dels anys 60 van ser els dinosaures dels 80 i els joves grups dels 80 són els que avui omplen els grans recintes gairebé sense esforç. Després de tres dècades en actiu, Depeche Mode es disposa a omplir no una nit, sinó dues, el Palau Sant Jordi de Barcelona per presentar el seu dotzè disc, Sounds of the universe (2009). Ni tan sols serà una gesta inèdita per al trio de Basildon, perquè ja va actuar dues nits seguides al mateix recinte en la seva gira del 2006. Passen els anys, però el poder de convocatòria de la banda de Dave Gahan, Martin L. Gore i Andrew Fletcher no se’n ressent.

Depeche Mode s’ha pres molt seriosament la universalitat del seu so i en aquesta gira ha volgut recórrer el món sencer. Van començar al maig a Luxemburg i, des d’aleshores, han visitat països com Israel, Eslovàquia, Hongria, Colòmbia, el Perú i Costa Rica, a més dels ja habituals en els seus tours: els Estats Units i tots els de l’Europa occidental. En total, són més de 100 actuacions en deu mesos; la gira finalitza el febrer del 2010. En les set actuacions espanyoles que hauran completat en aquesta gira (van tocar a Valladolid i Bilbao al juliol i aquest mes han actuat a València i dues nits a Madrid) els hauran vist més de 109.000 espectadors.

EN LA DINÀMICA ‘STONIANA’ / Ningú pot afirmar que Depeche Mode estigui vivint la seva dècada més inspirada. Després d’uns anys 80 d’expansió i consolidació mundial com a únic grup d’estadis sorgit del tecno-pop, la dècada dels 90 va ser la dels discos foscos, la dels excessos de Gahan, la de la fuga d’Alan Wilder i la de la tèrbola resurrecció amb «Ultra» (1997). ¿Què ens ha aportat la tercera dècada de vida de Depeche Mode? «Exciter» (2001), «Playing the angel» (2005) i «Sounds of the universe» (2009) no afegeixen gaire cosa a l’historial del grup. Diguem que creativament van entrar fa anys en aquesta dinàmica stoniana que consisteix a gravar àlbums discrets amb què emprenen exitoses gires.

I és que l’escenari ha estat sempre un dels seus punts forts. Estem davant d’un dels pocs grups amb una música capaç d’omplir un recinte de les dimensions que sigui. Veient Depeche Mode, fins i tot l’espectador de l’última fila de l’última grada es pot sentir integrat en el concert i impactat per les cançons. I això no té tant a veure amb la posada en escena o amb els exagerats moviments de Dave Gahan com amb la mateixa matèria que compon les seves cançons. Aquesta electrònica acalorada, aquests ritmes rugosos i palpitants, aquestes melodies imponents i aquestes tornades que es coregen en comunió fan que el seu repertori arribi molt lluny i cali molt fondo.

INFORME D’INFERMERIA / Però una cosa és que el públic segueixi assistint en massa als seus concerts i una altra és que el grup aguanti en escena. Sembla que aquesta vegada s’han passat afegint dates al calendari de gira. O que algú els ha llançat un malefici. Al maig, hores abans d’actuar a Atenes, una gastroenteritis de Dave Gahan va obligar a cancel·lar l’actuació. I la indisposició es va complicar tant que va afectar vuit dates més. Al juliol, mentre actuava al festival Bilbao BBK Live, Gahan es va lesionar en un peu, cosa que va forçar dues noves cancel·lacions. I a l’agost, una afonia va engegar en orri dos concerts a Califòrnia. S’ha de ser comprensiu si el trio no es deixa la pell a Barcelona o si només canvia una cançó (o cap) respecte als repertoris de Madrid i València. Els queden 38 xous abans de tornar a casa.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Depeche Mode + Soulsaver

Palau Sant Jordi • Divendres, 20, i dissabte, 21 • 20.15 hores • De 45 a 70 €