entrevista amb el Músic

Le Petit Ramon: «Fujo del convencionalisme»

L’exlíder d’Azucarillo Kings presenta amb Experimenta 3, aquesta nit al CAT, ‘Acusticus replica’, disc de folk psicodèlic amb actitud punk i algunes dosis d’intimisme i ironia.

Ramon Faura (dreta) amb Elvis JV i Xavi Tasies, d’Experimenta 3.

Ramon Faura (dreta) amb Elvis JV i Xavi Tasies, d’Experimenta 3. / NOEMI ELIAS

1
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

–S’ha escrit que vostè ha reiventat la Cançó, recuperant la tradició de galàctics com Pau Riba i Sisa, però sonant extraordinàriament nou. ¿Què n’opina?

–M’agrada que diguin això, ja que esmenten dos monstres de qui no estic a l’altura. I això de sonar nou, doncs espero que així sigui: fujo del convencionalisme.

–Difícilment sonarà convencional un violoncel tocat com un contrabaix i una bateria (sense bateria) amb trastos de percussió impensables...

–La gràcia és fer rock sense instruments de rock, evitar ser un plagiador i aconseguir un so propi.

–I tampoc són ortodoxes estrofes del tipus: «Qui s’ha trobat el bany ple de merda perquè no has passat l’escobeta després de cagar/ sí: he sigut jo...», de la cançó Retrets

–Bé, és una broma, un vers inventat sobre la marxa, durant un directe de fa dos anys. I he d’admetre que per algú educat de forma molt tradicional com jo és una estrofa de molt mal gust...

–Seguim amb lletres del seu nou disc: «Bosses de basura al Congrés..../ Bosses d’escombraries a la Generalitat».

–És una crítica als pesats de la normalització lingüística: tot està sota sospita del castellanisme.Basura per als de Madrid i escombraries per als d’aquí. També reflecteixo el descontrol polític, i això que la vaig escriure abans dels últims escàndols. Però m’irritava veure com al Congrés dels Diputats hi havia tanta cadira buida. Jo, si no vaig a un concert, no em paguen; i si no fitxo a la feina, tinc de seguida a sobre el de recursos humans.

Notícies relacionades

–El panorama de la música en català viu de forma espontània un gran moment creatiu. ¿A què creu que es deu?

–És veritat, el panorama està molt bé i hi ha molts grups que m’encanten. I encara que sigui escombrar cap a casa, molts pertanyen a la meva discogràfica, Bankrobber. I el que més m’interessa és que es parla més de la música que fan que de l’idioma en què s’expressen, cosa que em sembla molt saludable. A més a més, crec que el fet que no hi hagi l’incentiu de la Generalitat fomenta que hi hagi més llibertat creativa. I una connexió més gran amb la realitat, no amb els despatxos.