ESTUDI AMB 14 PARELLES

Les mares macaco fan a les seves criatures les mateixes magarrufes que les humanes

Un grup de científics italians pretenen demostrar que aquesta interacció maternofilial té un origen evolutiu

Una mare macaco amb el fill.

Una mare macaco amb el fill. / UNIVERSITAT DE PARMA

1
Es llegeix en minuts
ENRICO LORENZINI
BARCELONA

No només les mares de l'espècie humana interactuen amb els seus fills petits exagerant els gestos, canviant el to de veu i omplint-los de petons. Un estudi del professor Pierfrancesco Ferrari, de la Universitat de Parma (Itàlia), posa clarament de manifest en un treball que publica la revistaCurrent Biologyque també les mares macaco ho fan.

Aquests primats modifiquen la comunicació amb les seves cries de manera molt semblant a les dels humans, i l'estudi mostra que la interacció va en totes dues direccions. Els fills responen a les accions de la mare, cosa que confirma que aquests primats "tenen un ric món interior", segons explica per telèfon l'investigador italià. "Hem demostrat que els humans no són els únics a mostrar una comunicació emocional entre mares i fills".

Intercanvi de mirades

L'estudi va observar 14 parelles de mares i fills durant les primeres setmanes de vida dels cadells. En tots els casos, mares i fills van passar llargs períodes de temps mirant-se fixament als ulls i intercanviant-se "petons". Estudis semblants només s'havien efectuat fins ara amb ximpanzés.

Els investigadors també van observar que les mares busquen la mirada dels fills fins a situar-se just davant d'ells, sense arribar a tocar-los, com per ensenyar-los que els han de fer cas.

Canvi al cap d'un mes de néixer

Notícies relacionades

Aquesta manera d'actuar desapareix després del primer mes de vida dels cadells. Ferrari no ho considera estrany, perquè aquests primats es desenvolupen molt més ràpidament que els humans. "Les capacitats motrius d'un macaco de dues setmanes poden ser comparades amb les d'un nen d'entre 8 i 12 mesos", precisa el científic.

L'equip de la Universitat de Parma vol demostrar amb aquesta investigació l'origen evolutiu d'aquests comportaments en els humans. Es tracta d'una manera d'actuar crucial per a l'establiment de les relacions socials.