Jaume Sobrequés: «Explico el que fa la Història»

Jaume Sobrequés Callicó és historiador, professor, polític, escriptor i fins i tot s’anima a les arts de l’editor. Amb un perfil propi d’un home del Renaixement, viu intensament la ­seva pertinença a les Corts.

–Historiador, senador, i tota la resta. ¿Un intent de fer la Història, més que de testimoniar-la?

–En realitat l’editorial Base és del meu fill. Jo hi tinc un despatx i aporto els meus llibres.

–¿Quin paper pesa més: el de po­lític o el d’historiador?

– L’historiador sempre està en ­primer terme. He exercit càrrecs polítics com el de senador en dos moments transcendentals, com van ser el període d’elaboració de la Constitució i quan es va fer ­l’Es­tatut de Catalunya, però ­malgrat abocar-m’hi completament, no em vaig oblidar mai de la His­tòria.

–De les seves experiències sempre en surt algun llibre, perquè n’ha escrit i n’ha publicat molts.

–De tots n’hi ha uns 30 o 40 que es poden seguir per ordre cronològic, perquè van ser producte de l’activitat política. Vaig tenir dos moments especialment rics. El 1977-1978, amb la Constitució, i el 1979-1982, amb l’Estatut. Bé, crec que van ser els dos únics moments en què el Senat va ­tenir sentit, fora d’això és una ­redundància que no serveix de ­gaire.

–Fa una mica de por fer política a prop seu, perquè tard o d’hora un pot quedar escrit

–Ha passat alguna vegada. Jo explico les coses que fan la Història. Si els uns o els altres se senten incòmodes és pel que ells han fet, i això no es pot canviar.

–¿D’on treu el temps per fer simultà­niament dues o tres activitats gai­rebé exclusives?

–Jo sóc sociable, però m’agrada aprofitar el temps. L’hi he dedicat tot a la feina... i una mica a la família. Sobretot a la feina. Durant deu anys vaig ser portaveu del PSC, i no vaig deixar d’escriure.

–Res se salva de l’historiador.

–Res. Fins i tot quan vaig estar a la directiva del Futbol Club Barcelona vaig continuar sent-ho. Vaig posar les bases per al museu del club i vaig tenir temps per a una història en sis volums.

–¿Va ser una bona experiència? Perquè el Barça és una icona popular.

–Més aviat un símbol, però... en el ­futbol, menys matar, que jo sàpiga, s’ha fet de tot. Hi ha molt comportament mafiós. A més, em sembla immoral que Messi guanyi tants diners. És un resultat de com funciona aquest negoci, però em sembla immoral.

–Vostè no és un home només de ­biblio­teca, té molta activitat me­diàtica.

–Sí, sóc molt mediàtic i ho he sigut sempre. A cada moment em truquen d’un programa o d’un altre. Fins i tot estic en un programa esportiu per televisió. És clar, intento aportar-hi alguna cosa diferent de la mediocritat habitual dels programes esportius. Amb una mica d’ironia i una mirada diferent es pot fer alguna cosa més que comentar els resultats del futbol.

–Vostè s’ha definit com a nacionalista. ¿Això també val per als esports?

–¿Per què no? Fa poc vaig felicitar la selecció catalana per haver guanyat el Mundial de bàsquet. Em van corregir que era la selecció espanyola, i vaig argumentar que m’havia confós perquè gairebé tots els jugadors eren catalans. Una mica d’humor va bé per dir-ho gairebé tot.

–¿Ha escrit sobre les Corts?

--No m’he dedicat mai a aquest tema, però de totes maneres sóc assessor de l’arxiu del districte.

–¿Se sent un privilegiat?

–Sóc un privilegiat. Tota la meva vida he treballat en el que m’agrada; això és un privilegi.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Si pogués elegir per deixar aquest barri triaria Roma, Viena o París?

–Cap d’aquestes. Me n’hauria pogut anar quan tenia 30 anys i vaig tenir moltes oportunitats, però no ho vaig fer. Avui, si ho penso, malgrat haver sigut sempre un urbanita empedreït, em puc veure fora de Barcelona; en un poble rural. Això sí, hauria de ser cap a la Costa Brava, a la Catalunya vella.