Lluís Homar brilla al festival Temporada Alta, on també ha triomfat un despullat 'Macbeth'

Dels poemes de dos emblemàtics autors a la força irresistible de Macbeth. Temporada Alta ha viscut un atapeït programa inaugural, esquitxat també amb la proposta de Xicu Masó sobre Pinter a la Sala Planeta i amb La festa de Jordi Prat al Casino, recreant Buñuel, Txékhov i, una altra vegada, Pinter.

Vers a vers, l’òrbita poètica del festival continua girant. D’El jardí dels cinc arbres, d’Espriu, saltem al filosòfic i hedonista món de Kavafis, a l’Auditori de la Mercè. Amb la selecció dels 32 poemes d’hipnòtica bellesa del poeta grec n’hi va haver prou per mostrar el pensament i el batec vital del seu llegat.

Quan els fonaments de l’edifici són tan sòlids com els d’aquest poemari, la seva teatralització sembla que ha de ser senzilla. Però no ho és, perquè el risc que suposaria deixar al lliure albir d’un recital les delicades reflexions del poeta, incloses les dels somnis frustrats de la seva homosexualitat, pot acabar condemnant a la monotonia un relat que és tot al contrari.

PRESÈNCIA I DICCIÓ / La màgia d’un contingut tan suggerent necessita un bon continent, el que aporten Lluís Homar, amb la seva presència i la seva perfecta i sentida dicció, l’actor grec Polydoros Vogiatzis i la sensible guitarrista Varvara Gyra. Tots ubicats en l’ambient d’una taverna, amb les imatges de l’autor projectades per anunciar els blocs temàtics: l’amor, la soledat, el pas del temps, la vida social i els desitjos amagats.

Tot mesurat, rellevant-se els actors en la lectura dels versos, en català i en grec, i de vegades Vogiatzis superposant la seva veu al damunt de la d’Homar. Emoció a cabassos expressada en versos com Torna, Murs, Vell i l’infal·lible Viatge a Ítaca, mussitat per més d’un espectador: «Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca/ has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d’aventuris, ple de coneixences».

Tampoc es pot passar per alt l’entusiasta acollida al Macbeth de Donnellan, amb la companyia Cheek by Jowl. Ahir es van acabar les cinc funcions a Salt amb plens de gom a gom i el públic aclamant el treball al descobert de magnífics actors.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Shakespeare és per a aquesta companyia una nutritiva fórmula de realimentació. En aquest muntatge la sorpresa arriba amb una austeritat sense precedents per recrear la història del magnicidi. Ombres, llums, boira artificial i la presència d’un violí són elements suficients per crear l’escenari dels excessos d’aquesta criminal parella.

Anastasia Hille (Lady Macbeth) ofereix un tractat de sensual elegància interpretativa, mentre que Will Keen (Macbeth) apareix amb un dibuix deliberadament pla. Ni sang, ni espases, ni morbo. N’hi ha prou amb les simulacions d’actes, com el de la violació i assassinat de Lady Macduff, per transmetre la tensió. L’única llicència que trenca aquesta línia és la de la imatge del porter, una punk amb faldilla escocesa dins una recepció amb intèrfon que serveix per relaxar el drama.