De l’oblit al culte: aquests videojocs van ser un fracàs, però avui marquen tendència

Hi ha videojocs que, malgrat oferir conceptes frescos o arriscats, no van aconseguir atreure el gran públic quan es van publicar. Després, més tard, arriba el reconeixement, el boca-orella i, en alguns casos, fins i tot amb relançaments que els van fer justícia i van corregir el seu rumb. Aquí tens mitja dotzena d’obres que exemplifiquen aquestes històries ignorades que al final van trobar el seu lloc.

Mirror’s Edge (2008)

Aquest títol es va avançar al seu temps en barrejar acció en primera persona amb moviments de parkour. El resultat no va acabar de convèncer el seu públic a causa d’un control una mica imprecís, que va suposar una barrera per a la major part de jugadors.

Amb gràfics nets i una càmera en primera persona que mostrava les mans de la protagonista durant els salts, el joc proposa una manera de moure’s per la ciutat i completar objectius fins aleshores poc explotats, però molt repetitius. Va vendre prop de 2,5 milions fins al 2013, però moltes d’aquestes compres van ser amb comptagotes. Tres anys més tard es va intentar revitalitzar la franquícia amb una seqüela que tampoc va funcionar, però es va convertir en una referència per a jocs com ‘Titanfall 2’ o ‘Ghostrunner’.

La primera aventura de Razputin va barrejar plataformes en 3D i un llibret original, en un entorn inspirat en somnis. Les vendes van ser menors del que s’esperava (menys de 100.000 als EUA), i això va provocar que la distribuïdora el retirés poc després. Tot i així, va aconseguir premis al millor guió en diversos festivals d’aquell any.

Després de l’adquisició dels drets per part de Double Fine i relançar-lo en digital, la seva reentrada va assolir prop de 1,7 milions de còpies venudes en els primers mesos. La seva esperada seqüela, ‘Psychonauts 2’, va arribar finalment el 2021 i aquesta vegada sí que va ser molt ben rebuda.

Aquesta aventura gràfica recull molt del folklore mexicà i el cinema negre com a base, però va aparèixer en un moment en què aquestes aventures d’investigació i tall còmic estaven perdent força entre els jugadors. En els seus primers anys, va vendre al voltant de 95.000 còpies només a Nord-amèrica.

Tenint en compte aquesta resposta moderada, LucasArts i la pressió del mercat dominat per títols com ‘Half-Life’ i ‘Metal Gear Solid’ van portar la companyia a replantejar la seva aposta per les produccions d’aquest tipus. El 2015 va tornar amb una versió remasteritzada, i des de llavors ha estat revisitat per molts jugadors, que el consideren una obra atípica, però molt influent.

Shenmue (1999)

Conegut per introduir un cicle dia–nit, canvis climàtics i personatges amb rutines pròpies, ‘Shenmue’ es va anticipar a la idea de “món real” en jocs de món obert. El seu desenvolupament va estar marcat per un cost rècord (s’estima entre 47 i 70 milions de dòlars) i tot i que al Japó va ser el cinquè títol més venut per a la consola, només va assolir uns 1,2 milions de còpies, la qual cosa no va ser suficient per recuperar la inversió. És a dir, es va vendre bé, però no prou degut a la base limitada de consoles Dreamcast.

Tot i les crítiques favorables pel seu realisme gràfic, música i narrativa cinematogràfica, alguns jugadors van assenyalar aspectes com la lentitud del ritme, els QTE i uns controls complicats. El 2018 SEGA va llançar versions en alta definició per a PC, PS4 i Xbox One, i el 2025 l’Acadèmia Britànica (BAFTA) el va reconèixer com “el videojoc més influent de tots els temps”.

Beyond Good & Evil (2003)

Situat entre l’artístic i el narratiu, ‘Beyond Good & Evil’ destaca per la seva protagonista Jade, i per combinar diverses mecàniques, des de sigil i combats lleugers fins a fotografia i curses en hovercraft, dins d’un entorn inspirat en mons de fantasia i ciència-ficció. Les seves vendes inicials van ser modestes i no van assolir les expectatives d’Ubisoft durant el seu llançament nadalenc de 2003, en part a causa de l’excés de títols del mateix gènere en aquelles dates.

Tot i aquest trist inici va aconseguir consolidar-se amb el temps. L’edició remasteritzada de 2024, anomenada “20th Anniversary Edition”, va recuperar cert interès del públic i va incloure contingut addicional que va reforçar el seu format. Avui és recordat com una proposta molt encertada d’Ubisoft, que continua viva gràcies a l’anunci d’una preqüela que arribarà algun dia (o no).

Okami (2006)

Amb un estil inspirat en la pintura japonesa sumi-e, ‘Okami’ presenta una jugabilitat que combinava acció, exploració i l’ús del “Pinzell Celestial” per interactuar amb el món. Tot i rebre puntuacions excel·lents (un 93 % a Metacritic, un 39/40 a Famitsu i premis a BAFTA i Game Developers Choice Awards), les seves vendes inicials no van assolir els objectius i fins al març del 2009, la suma de versions per a PS2 i Wii tot just supera les 600.000 unitats. Capcom va reconèixer que el títol només va vendre unes 200.000 còpies als EUA.

El pas del temps li ha concedit una segona oportunitat. Amb la posterior arribada de remasteritzacions a PS3, PS4, Xbox One, Switch, PC i més, la saga va superar els 4 milions d’unitats venudes en total. El 2024, Capcom va anunciar una seqüela que ha generat una revaloració de l’original, que serà recordat com un dels dissenys més bells en art, banda sonora i narrativa audiovisual.

Notícies relacionades

El millor truc per fer fora els peixets d’argent de casa nostra

Cel·lulitis: Tot el que cal saber sobre la “pell de taronja”... i consells per desfer-se’n

Per què van fallar aquests títols?

Aquestes propostes oferien idees noves, però el públic i la indústria van entendre que no estaven preparats per a elles. Elements com controls inèdits, ambientacions atípiques o narratives distintives es van rebre amb recel. Tanmateix, amb el pas dels anys, els relançaments digitals i remasteritzacions, molts d’aquests jocs han trobat el lloc que mereixen. La revisió HD de ‘Grim Fandango’, la seqüela de ‘Psychonauts’ o l’expectació per la seqüela d’‘Okami’ són mostres que les bones idees acaben obrint-se pas, fins i tot quan es falla en el primer intent.