La UE i la Xina tornen a les tensions per les diferències sobre el comerç i Ucraïna

Disfrutaven la UE i la Xina del seu idil·li, ben greixat per l’atrabiliària política de Donald Trump, quan les velles picabaralles comercials i geopolítiques han acabat arruïnant la convivència. Ucraïna i els aranzels confabulen contra l’esperadíssima cimera bilateral de finals de juliol que havia d’establir les bases d’una entesa duradora. En només dos dies s’han acumulat els indicis inquietants.

Ara la Xina vol rebaixar un dels dos dies planejats a aquesta cimera. Estava previst que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el del Consell Europeu, António Costa, parlessin a Pequín amb el líder xinès, Xi Jinping, i amb el primer ministre, Li Qiang, sobre les grans qüestions geopolítiques i econòmiques. La jornada continua vigent, però la Xina ha cancel·lat el viatge a Hefei, capital provincial de Hebei, centrat en els negocis. El destí no és casualitat. Hefei era una ciutat anodina i avui simbolitza prosperitat tecnològica xinesa arran d’una agressiva política d’inversions. Allà tenen les seves seus i fàbriques molts dels fabricants de cotxes elèctrics i de bateries castigats pels aranzels europeus. Brussel·les els acusa d’aprofitar els subsidis per enviar a Europa la seva sobreproducció amb preus que laminen la indústria local. Per a la Xina no és més que el comerç de tota la vida.

Actes previs cancel·lats

No es descarta que la Xina actuï per orgull ferit. Brussel·les va cancel·lar el mes passat un fòrum digital i el diàleg de comerç, pensats per preparar la cimera del juliol, com a càstig per la falta de progressos. Als problemes estructurals (barreres del mercat xinès a la competència estrangera, sobreproducció...) s’ha sumat aquestes setmanes les poques terres rares que la indústria europea necessita amb urgència. La UE és víctima col·lateral de la guerra comercial amb els Estats Units, en aparent via de solució.

No sembla casualitat que la Xina revelés ahir el resultat de la seva llarguíssima investigació sobre el brandi o conyac europeu després d’haver-lo posposat en dues ocasions. El gravarà amb taxes d’entre el 27,7% i el 34,9% després de concloure que la competència deslleial (dúmping) dels productors europeus amenacen els nacionals. Les firmes més importants (Martell, Hennessy i Remy Martin) n’han quedat exonerades perquè havien pactat un preu mínim de venda amb Pequín.

La investigació va ser anunciada dies després que Brussel·les, amb l’entusiasta campanya de París i Madrid, aprovés aranzels del 45% als cotxes elèctrics xinesos. El càstig anava dirigit cap als seus instigadors. França és el màxim productor de conyac, i els aranzels temporals ja van esfondrar les seves exportacions a la Xina en un 70%. També va obrir una investigació en el sector porcí que tindria uns efectes devastadors per a Espanya si acaba prosperant. La decisió sobre el conyac tampoc convida a l’optimisme.

Aquests moviments coincideixen amb la gira del ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, per Brussel·les, Alemanya i França. Els comunicats oficials després de la seva reunió amb la seva homòloga europea, Kaja Kallas, van discórrer per camins ja coneguts: el suggeriment de Wang de resoldre les diferències amb el diàleg i el lament de Kallas per les injustes pràctiques comercials xineses i el seu presumpte suport a Moscou en la guerra a Ucraïna.

Desviar l’atenció dels EUA

Notícies relacionades

Almenys dos morts i 50.000 evacuats pels focs a Turquia

El Govern laborista, en caiguda lliure un any després de la victòria

La reunió va ser més substanciosa si atenem el que han filtrat fonts europees al diari South China Morning Post. Assegura el diari hongkonguès que els presents van quedar desconcertats quan Wang els va revelar que la Xina no volia una derrota russa perquè els Estats Units concentrarien la seva atenció cap a ella. L’argument no és sorprenent: la Xina sap quin és l’objectiu de Washington, i qualsevol distracció, ja sigui Ucraïna o Pròxim Orient, és benvinguda. També va negar Wang que hagin prestat cap ajuda a les tropes russes. Però els europeus no esperaven aquesta franquesa de Wang, representant de la prudent diplomàcia xinesa, ni el que van percebre com a "lliçons i sermons d’història".

Persisteix la por a la Xina que tant festeig no derivi en més que un idil·li efímer. Tem, en concret, un acord comercial de la UE i Trump amb clàusules semblants a les firmades per Londres sobre seguretat de les cadenes de subministrament i controls a l’exportació que vulnerin els interessos xinesos. Alguna cosa s’ha torçat des que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar fa tres mesos a Pequín, quan tronaven les indiscriminades canonades aranzelàries de Trump, que la Xina era "un soci de la UE" i va oblidar les categories oficials de "competidor i rival sistèmic".