Jim Jarmusch: «M'avorreix l'estat actual del món»

–¿Per què va decidir rodar Los límites del control

–No sabria explicitar un motiu, va ser pura intuïció. Conec l’edifici Torres Blancas de Madrid des de fa 20 anys, sempre he volgut rodar a Sevilla perquè m’encanta la seva estètica, i Almeria em resulta familiar gràcies a totes les pel·lícules que s’hi han rodat. La història podria haver succeït també a Mèxic, Turquia o a qualsevol altre lloc, però Espanya em va cridar l’atenció. Després, és clar, vaig anar afegint a la història referències a la vostra cultura: quadros de pintors espanyols del segle XX, i molins de vent, que per mi evoquen El Quixot, i una bailaora flamenca anomenada La Truco.

–La pel·lícula acompanya un gàngster que està portant a terme una missió, però, en realitat, l’argument del film sembla que importi més aviat poc.

–És veritat. Es construeix a partir de variacions, que per mi és la forma estructural d’expressió més bonica. No vull revelar quin és el significat de la pel·lícula, perquè és un aspecte molt obert a la interpretació personal. M’avorreix l’estat actual del món, que sempre se’ns digui com són les coses, què hem de pensar i què hem de dir. La imaginació és l’arma més poderosa que tenim, i per veure la meva pel·lícula cal utilitzar-la.

–¿Per què?

–Perquè he decidit eliminar tot el que l’espectador esperaria trobar-hi. És una pel·lícula d’acció sense acció, amb personatges que no tenen passat ni tampoc nom. Perquè la teva imaginació s’arribi a obrir, t’has de desfer de les expectatives que t’han ensenyat a tenir quan vas al cinema. Ens han convertit en espècimens pavlovians. ¿Què passaria si El reportero, del director Michelangelo Antonioni, s’estrenés avui dia? Em temo que la gent diria: «Això és molt complicat, no em ve de gust pensar-hi».

–¿Es podria dir, doncs, que la pel·lícula és una crítica a Hollywood?

–Sí, es podria dir, si és això el que et suggereix. De totes maneres, no crec que Los límites del control sigui un exercici intel·lectual, és més aviat com un somni.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Alguns dels seus coetanis, com Spike Lee o els germans Coen, tenen un peu al cine independent i l’altre a Hollywood. ¿Alguna vegada s’ha plantejat treballar així?

–No, ells són molt hàbils passejant entre els dos mons i s’han mantingut fidels a la seva visió, a vegades sento una mica d’enveja i tot. Però crec que com més diners tens per fer una pel·lícula, menys control conserves sobre ella. No crec que pogués treballar a Hollywood sense acabar assassinant algun executiu.