Óscar Rodríguez i Montse Puga: "Gairebé totes les obres del SAT! arriben a les aules"

Dos són els principals gestors del SAT!, aquest projecte dedicat a les arts escèniques amb què compta Sant Andreu per reprendre una passió popular i alhora històrica de les associacions que reuneixen els seus veïns des de temps remots: Óscar Rodríguez i Montse Puga. Tots dos encomanen entusiasme i fe al Sant Andreu Teatre.

–Potser hauríem de començar per les presentacions. ¿On van començar el camí?

–(Óscar Rodríguez) Durant 25 anys vaig estar dedicat al teatre per a nens, però a poc a poc em vaig anar decantant per l’organització i la producció d’espectacles, com el Festival de Pallassos de Cornellà.

--(Montse Puga) Jo sóc actriu. No he deixat l’ac­tuació, i aconsegueixo que vagi unida a la gestió del SAT!. Amb l’Óscar ens vam ­conèixer quan vam comen­çar a estudiar teatre, i molts anys més tard estem treballant junts.

–¿Com definirien el SAT!?

--(Ó.R) En termes administratius, és un teatre municipal, gestionat per una empresa privada, que produeix i contracta espectacles d’arts escèniques. Però com a projecte artístic va més enllà. Volem que sigui un teatre de referència a Barcelona.

–(M.P.) Ens interessa mostrar tot el que tingui a veure amb teatre, dansa i música, posant l’accent en espectacles per a tota la família.

–¿Com el cine per a la família?

–(Ó.R.) Exactament, la clau és que sigui per a tots els públics. No només teatre infantil o per a nens, sinó també obres que atreguin un públic popular. No volem fer coses que siguin per a pocs.

–(M.P.) El SAT! ha d’atraure i formar més públic, per això hem triat aquesta manera de fer-ho. Per altra banda, gairebé totes les obres arriben a les aules, de primers graus fins a instituts. Es posen en escena al SAT! els caps de setmana i també es presenten a les escoles.

–(Ó.R.) Comptant les escoles, fem gairebé un espectacle al dia.

–¿El públic local té tradició teatral?

–(Ó.R.) No ve només públic de Sant Andreu, però és cert que la gent d’aquí ha fet i fa teatre d’aficionats des de sempre.

–(M.P.) Les associacions veïnals de Sant Andreu, com en altres districtes, cultiven el teatre des que es van fundar; eren una manera de distreure’s i cultivar-se. El SAT! els ofereix un mes a l’any perquè totes presentin el que vulguin fer.

–¿Elegeixen el que posen en es­cena?

--(M.P.) Sí, el que vulguin: dansa, teatre per a adults o per a nens, música, el que vulguin mostrar. Creiem que una de les nostres funcions és acostar les associacions, perquè poten­ciïn la seva capacitat creadora.

--(Ó.R.) El SAT! és com qualsevol altra entitat del barri. Per això intentem que venir sigui tan senzill com anar a qualsevol altre lloc del barri.

–Crida l’atenció que el SAT! sigui tan espaiós

–(Ó.R.) Una mica sí. El que primer hi va haver en aquest lloc van ser unes cotxeres molt grans, per guardar-hi els tramvies. Després, quan van ­deixar de circular, va funcionar un teatre que ja es deia Sant Andreu Teatre (SAT!) i una part de l’espai l’ocupava el Museu del Carruatge. Després va ­tancar, i per fi es van construir els cines i aquest espai multifuncional, amb sala per a 400 persones, i entrada general pel número 54 de Neopàtria.

–¿Quant personal té el SAT!

–(Ó.R.) Som 10 persones. Alguns amb horaris complets i altres, com la gent de sala i taquilla, segons ordena la programació.

–El funcionament d’un centre d’a-questa mena deu requerir molts ingressos.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--(Ó.R.) No és barat, però fem el que sigui necessari per generar recursos propis, i en aquest sentit ens va bé.

–(M.P.) Estem ingressant el 50% de les despeses del SAT!, quan una bona recaptació, per la majoria de les institucions, està en el 30%. Estem molt per sobre.