Apatow dóna via lliure a l'humor viril a 'Hazme reír'

Les novetats que avui arriben a la cartellera de cine funcionen a la perfecció com a eines per escenificar la mítica i ancestral guerra de sexes. Al racó de la meva esquerra, ells; al de la meva dreta, qui si no. El bàndol del cine viril l’encapçala Hazme reír, la tercera pel·lícula com a director de Judd Apatow, guru de l’actual comèdia americana.

¿Per què? D’entrada, perquè està protagonitzada per Adam Sandler, un tipus que no acostuma a fer sortir el seu costat femení i que aquí interpreta una versió més o menys fidel d’ell mateix. També perquè Apatow hi escenifica amb detall les rivalitats que mantenen entre ells tres joves ganduls a causa del seu narcisisme, la seva ambició per triomfar i la seva obsessió per tenir sexe i per explicar-s’ho just després. A més, com va fer en les seves pel·lícules prèvies (Virgen a los 40 i Lío embarazoso), Apatow farceix la història d’acudits sobre el penis. Al cap i a la fi, està bé que un director parli d’allò que coneix més bé.

Altres cineastes que es resisteixen a situar un personatge femení al centre de les seves trames són Mark Neveldine i Brian Taylor. Si vostè ha vist Crank o Crank 2, llavors ja deu conèixer el tipus de producte viril, nerviós, trepidant i una mica misogin que aquesta parella de directors ha convertit en la seva especialitat. En la nova pel·lícula, Gamer, fan servir una idea indubtablement intrèpida –un món futurista on els jugadors de videojocs controlen els presos de les presons a través de nanotecnologia aplicada al cervell– per situar l’actor Gerald Butler al centre d’una col·lecció d’escenes d’acció en què fa de mal dir quina és més aclaparadora. Pura testosterona.

Travessem el ring, canviem de racó. La clienta, de la militantment femenina Josiane Balasko, es qüestiona quines opcions amatòries se li plantegen a la dona soltera de més de 50 anys, des de l’idil·li convencional fins als alleujaments físics periòdics a canvi de diners.

UNA NOVEL·LA COM A GANXO / Sembla que, com que ningú li volia produir la pel·lícula, Balasko va escriure una novel·la sobre aquest tema, i es va vendre tan bé que, voilà, avui vostè la té a la gran pantalla. Si es decideix a veure-la, sabrà el futur de les relacions de parella: d’una banda, la gent rica i madura se sent cada vegada més sola en pisos cada vegada més grans; de l’altra, els joves es veuen forçats a comerciar amb els seus encants com a solució a la misèria. Unir-los, sosté Balasko, no està exempt de complicacions, però la solució serviria com a mínim per facilitar la vida a les protagonistes de Frozen river, dues dones diferents en crisi, amb unes vides que s’entrecreuen en les circumstàncies més traumàtiques. També dirigida per una dona, la debutant Courtney Hunt, la pel·lícula ofereix una mirada realista a un tipus de vida rarament descrita en pantalla: la proletària en el seu vessant més pobre i miserable.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

NOVES TECNOLOGIES / Molt al contrari, Qué les pasa a los hombres és una versió per a noies des dels vint i fins als trenta-i-tants anys de Sexe a Nova York –està basada en un best-seller de dos guionistes de la sèrie–, i parla, sobretot des de la perspectiva de la dona d’avui, de les primeres cites, les ansioses esperes al moment que soni el telèfon, l’obsessió amb el matrimoni i les temptacions de ser infidel.

L’estrella d’aquesta pel·lícula, en qualsevol cas, són les noves tecnologies –el telèfon mòbil apareix en gairebé cada escena del film, fins i tot durant el sexe o just després–, i com aquestes han canviat les dinàmiques de parella. Com algú diu en una escena, en l’actualitat «si vull semblar més atractiu a l’altre sexe no em canvio de pentinat; actualitzo el meu perfil». Benvinguts a l’era de Facebook, MySpace i Meetic.