Verat: El seductor del Mediterrani

Si les injustícies entre els humans són immenses, a nivell gastronòmic també ho són. Un baix preu i una pesca abundant han perseguit el verat i l’han empès cap a plats menors. Fins fa poc temps l’olor potent del peix blau era cosa de poca categoria. Reivindicar aquest peix s’ha d’iniciar per la vista, pel seu magnífic camuflatge que el fa, gràcies a les seves ratlles verdes i blaves, invisible des de l’aire, i pel color platejat de les seves escames ventrals reflectores, que enlluernen com si fos la llum del sol.

És a dir, segons els pescadors, és un seductor tant si és del Mediterrani com si és de l’Atlàntic. Els atlàntics es diferencien per una coloració opaca que tenen entre els ulls. Tots són nedadors incansables, dintre del poc actius que són els peixos, i arriben a desplaçar-se fins a 100 quilòmetres en un dia. Això sí, a la velocitat de verat, que són 10 quilòmetres per hora.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Quan un peix és gustós adquireix nom propi en cada port pesquer. A l’illa de Còrsega l’anomenen timbalote, a Niça, aviron, i a València, bísol. Té tantes receptes com àmplia és la seva nomenclatura. Moltes vegades es preparen al fogó de la barca, a la llauna, amb all i julivert. A la Costa Brava es cuinen, senzillament, bullits, però la recepta que els dóna personalitat definitiva és amb all cremat, o en asmarris. Si en una barca estan preparant aquest ranxo senzill, ja podem tenir la seguretat que la seva aroma ens impactarà i ens portarà, com estirats per un fil invisible, fins a la cassola del patró ranxer. Al marge d’aquest receptari popular, la tradicional recepta francesa, les maquereaux marinats amb vi blanc, cuits al forn, és plat fi que se serveix fred.

Com que és una enginyosa recepta estiuenca, em quedo amb els asmarris. Perquè té una màgia, la transmutació d’una picada d’aspecte mortífer, feta amb pebre vermell, alls fregits, gairebé negres, tomàquet rostit escalivat i el dimoni d’un got de vi negre, en una salsa excel·lent. N’hi ha prou de coure la picada durant uns minuts a foc viu, amb la cassola ben tapada. Menjarem com déus.