L'estiueig, amb fills i sense, de tres divorciades

La primera a arribar és Anna Miralles; després, Patrícia Ferrer, i atabalada ho fa Cae Piñol. Comença la xerrada. Cafè amb gel, tallat, cafè. Fa una setmana, totes tres van accedir a participar en una xerrada entre dones, entre mares, amb una pregunta inicial: «¿Segueix sent un tabú estar uns dies de vacances sense els fills?». Totes tres són dones emprenedores, mares i divorciades. Al mail, totes tres explicaven que, tot i el que es diu en veu alta, estar uns dies sense els fills és «saludable». A la xerrada també hi estaven convocades dues dones més, mares i no divorciades. No van poder arribar i el que va néixer va ser un diàleg entre tres dones que tenen fills, que viuen amb ells, dues s’han separat fa poc i l'altra, ja fa uns quants anys, i s’han de plantejar les seves vacances i les dels fills. ¿Juntes? ¿Separades? Només una advertència. Patrícia Ferrer feia broma, al final de la reunió, si el reportatge es titularia «males mares».

El tabú de dir en veu alta que la mare és dona i persona, i que necessita temps per a ella segueix vigent el 2009. Si s’acosten les vacances, el trencaclosques es complica: gestionar temps, diners i quadrar agenda amb el pare. No és fàcil. En aquest diàleg a tres hi ha consells i fins i tot confessions. Cadascú aplica un model propi; això sí, totes tres argumenten que són mares, però també dones.

Anna: Hi ha una sobredimensió de la maternitat. A partir del moment que ets mare, només et veuen com a mare. Sempre he de justificar que sense la nena estic bé.

Patrícia: Socialment et diuen que has d’estar amb els fills i que t’has de sentir malament si no és així. Les meves filles són adolescents, però quan eren petites sentia que m’agradava estar sense elles i que això em generava un sentiment de culpa. No és que desitgis que se’n vagin, però m’ho passava bomba sense elles. Els homes no tenen aquests dilemes. A casa, jo sóc cuinera, maquilladora, psicòloga i a més treballo. Quan no hi són, sóc una altra. A l’estiu, estic sense elles gairebé un parell de mesos i ho disfruto.

Cae: Aquest estiu estaré 15 dies a Barcelona amb les nenes treballant, després a l’agost passaré 15 dies sense les nenes i me’n vaig a Mallorca. Després, amb elles al poble dels meus pares. Al juliol, he estat 15 dies sense elles i he recuperat la vida social.

P: Jo crec que les coses han canviat. Em vaig separar el 1999 i sembla que hagi passat un segle. Llavors, quan demanaves compartir el temps amb el pare, et deien: ‘¿Què passa amb aquesta mare que no vol estar amb els seus fills?’. Ara és diferent. Amb tot, segueix semblant que la mare no té vida pròpia.

A: Jo estic en un rol de maternitat sola. Em vaig separar quan la meva filla tenia un any i en té 3. El primer cap de setmana sense ella m’ho vaig passar molt malament; ara vaig gestionant les vacances amb el seu pare, quadrant horaris. Amb una nena de tres anys, no és important el lloc de les vacances mentre hi hagi sorra i una galleda.

C: Al desembre, me’n vaig anar al Marroc amb uns amics. Era el primer cop que marxava sense elles. Vaig al·lucinar perquè fins que havia de trucar-les ni me’n recordava. Això pot semblar una mica de mare desnaturalitzada. Fins i tot jo mateixa em preguntava: ‘¿Com pot ser que estigui disfrutant?’. Per Setmana Santa vaig anar als Estats Units. Et sorprèn que havent estat enganxada a les teves filles, de sobte, no hi estiguis pensant.

P: El 28 de juliol me’n vaig a Chicago gairebé tres setmanes a veure una amiga. Elles se’n van amb el seu pare i no em preocupa perquè estan amb ell. Me’n podria haver anat ara, però no m’atrevia perquè la meva filla petita està en un camp de treball i el seu pare viatja amb freqüència. Pensava que si passava alguna cosa no estaríem aquí ni l’un ni l’altre.

A: Jo sóc mestra. Al juliol, ens repartim els dies per setmanes i a l’agost, per desenes. La primera setmana he estat a Reus, però l’he deixat a la guarderia com si treballés. Ara marxem al delta de l’Ebre a casa d’una amiga. A l’agost, me’n vaig 10 dies a Fuerteventura amb ella. Em quedaran 10 dies penjats a l’agost sense ella. Aquí s’obre una pregunta: ¿Amb què em gasto els diners, amb la nena o sense la nena?

El tema és un tabú. Es fa un silenci a la taula. El trenca la Patrícia.

P: Jo sempre he tingut tendència a fer-ho amb les nenes.

C: Aquest és el primer any en què estic separada i aquest estiu gairebé tota la inversió l’he fet en mi mateixa. No em sento culpable.

P: El primer any recordo que també ho vaig fer així. La part positiva de tenir filles adolescents és que elles entenen que tens dret a tenir la teva vida. Per exemple, aquest any tinc pocs diners i els vaig dir que no faria un viatge sola i que marxaria amb elles de vacances, i van ser elles les que em van animar a no renunciar a les meves vacances.

A: Jo vull preguntar-vos una cosa. A vegades m’agradaria dir-li a la meva filla que la trobo a faltar quan no hi és, però no sé si això és carregar-la.

P: No li diguis que estàs a casa sola; només que la trobes a faltar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

C: Jo els dic que disfrutin, que es diverteixin, que jo també ho faig. Elles em diuen que no em troben gens a faltar i això per a mi és fantàstic, senyal que estan molt bé, però, és clar, tinc moltes ganes de veure-les.

La xerrada s’acaba. Totes tres s’aixequen. A poc a poc recuperen el rol de dona, de mare, de treballadora. L’Anna se’n va a buscar la seva filla. La Cae té feina a casa. La Patrícia encara segueix parlant una estona.