La solució de la foto del milicià de Capa enlluerna els experts

Hi ha unanimitat entre els experts: les explicacions que va oferir ahir EL PERIÓDICO DE CATALUNYA sobre el lloc on Robert Capa i Gerda Taro van produir el 1936 la seva sèrie de 40 fotografies que inclou la inversemblant mort d’un milicià obliguen a reescriure la història. La seva ubicació a Espejo (Còrdova) i no a Cerro Muriano com s’havia cregut sempre, i en un context que descarta que hi hagués combats, confirma les tesis del muntatge de la imatge més coneguda de la guerra civil espanyola. Mentrestant, l’ICP, el centre que vetlla pel llegat de Capa, va mantenir ahir un silenci total.

L’historiador Francisco Moreno, autor de la crònica exhaustiva de la guerra civil a Còrdova i que va identificar el punt com Cerro Muriano, reconeix que «el lloc està ara identificat, i, si les coses són com semblen, ho haurem de rectificar tot. Encara que hem de precisar incògnites i polir dades».

José Manuel Susperregui, autor de Sombras de la fotografía, que va identificar el lloc com algun indret pròxim a Espejo tal com va publicar aquest diari el 5 de juliol, incorporarà a la segona edició del seu llibre les aportacions publicades en aquest diari sobre el lloc exacte i la contextualització històrica que fa impossible que la seqüència fos real. «Jo vaig partir del documental La sombra del iceberg, EL PERIÓDICO va partir del meu llibre i cada un hi incorpora elements nous».

IMPACTE AL MNAC / La notícia va ser objecte de debat ahir en l’última sessió del curs dedicat a Robert Capa per la UB i el MNAC. Un dels assistents era el professor Miquel Berga, comissari de l’exposició sobre Agustí Centelles que aquests dies es pot visitar al museu Jeu de Paume de París. EL PERIÓDICO ja va dedicar un reportage al fotògraf català l’octubre del 2008. Segons la seva opinió, la informació «és una gran victòria de la veritat, perquè davant les possibles lectures sobre si els fets poden ser utilitzats des de diferents postures ideològiques, l’únic políticament correcte és la realitat».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La presidenta de Reporters sense Fronteres a Espanya, María Dolores Massana, va ser qui va manifestar més dubtes sobre el judici professional que mereixeria Capa: «Els periodistes no podem perdre la credibilitat. Era un magnífic fotògraf però el que va fer no va ser un pecat de joventut». En opinió de Carles Hervàs, metge i historiador especialitzat en la sanitat durant la guerra civil, la ubicació de la fotografia en un lloc i un temps que la converteix en inversemblant el reforça en la seva convicció tècnica que qui apareix a la foto no rep cap impacte de bala. «Una mort fulminant hauria de ser causada per un impacte al cervell o al tòrax que no es veu, i que un màuser a distància acabés amb dues persones al mateix punt és estadísticament impossible».

L’OBRA I EL PERSONATGE / «És terrible, i inapel·lable: ens trobem simplement davant d’un fotògraf que ha fet trampes. Això no canvia el valor de la resta de la seva obra però potser sí la visió que tenim del personatge», opinava també ahir l’escriptor Javier Cercas. El seu llibre Soldats de Salamina portava a la portada una imatge del comiat de les Brigades Internacionals obra de Capa.