entrevista amb el Cantautor i traductor

Joan Isaac: "Les lletres d'Aute són poemes"

Isaac i Aute.

Isaac i Aute. / JUAN MIGUEL MORALES

1
Es llegeix en minuts

–Des de fa 30 anys, el temps que fa que coneix Aute, que li proposa traduir les seves cançons. ¿Per què aquesta fixació amb ell?

–Perquè m’hi sento molt pròxim, èticament i estèticament. M’emocionen les seves cançons. I que sigui un artista que funciona al marge de tots els corrents. A més, els quatre pilars de les seves lletres, l’amor, la mort, el sexe i la utopia, també són els meus. És un home del renaixement que s’hauria de dir Luis Leonardo Aute da Vinci.

–El títol Auteclàssic

–Aute en fa broma dient que és un suïcidi molt bonic. És arriscat, sí, però que pot funcionar. Un disc de versions amb arranjaments estàndard no tindria cap valor afegit. Així que em vaig plantejar tractar les cançons com si fossin un lied clàssic. Les cançons adquireixen més potencialitat com més despullades estan. I les seves lletres són poemes.

–¿Què ha estat el més important?

–Fer un exercici real d’intercanvi de llengües i cultures, buscant la normalitat més absoluta, deixant de costat qualsevol sectarisme. La problemàtica que els extremenys, per exemple, creguin que no deixem que els nostres fills estudiïn en castellà respon a invencions que busquen la rendibilitat del vot. Però amb la música podem acabar amb aquests tabús.

–¿Què pot trobar o descobrir de nou en Aute algú no catalanoparlant? ¿Quina acollida creu que tindrà el recital que faran junts al Teatro Español de Madrid?

–Aquest de Madrid em fa molta il·lusió. ¡Cantar Aute en català a la capital! El fan d’Aute trobarà cançons traduïdes en una altra llengua, un nou tractament musical i la implicació d’Aute al disc.

–¿I com serà la posada de llarg al Festival de Peralada a l’agost?

–Volem homenatjar l’Aute cineasta i es projectarà la seva pel·lícula mentre cantem Cine, cine, cine.

–En el recital d’Aute al Palau de la Música van cantar junts en català De alguna manera

–L’ovació va ser tremenda. Va ser la prova de foc: anàvem bé.

Notícies relacionades

–¿Quina cançó se li va resistir més i quina va ser la més fàcil de traduir?

–La més fàcil, De alguna manera. La més difícil, l’himne Al alba, però la versió de Pujadó és impressionant. Traduir no és trair.