Chicho Ibáñez: «No existeix la teleporqueria sinó la tele apagada»

Cap metge ha aconseguit convèncer Chicho Ibáñez Serrador (Montevideo, 1935) que deixi de fumar. Per a ell, els havans són com la televisió. Formen part del seu currículum, però cada vegada menys. El que va ser rei Mides de la tele reconeix que el seu televisor passa moltes hores apagat, cosa que recomana fer a tots els que tant critiquen la teleporqueria. “No crec que existeixi la teleporqueria. El que sí que existeix és la tele apagada. Si pares atenció a la porqueria la culpa és teva”, va reconèixer el creador de l’immortal Un, dos, tres… responda otra vez.

Ibáñez Serrador ja no es deixa veure gaire sovint. El 2004 va reaparèixer per ressuscitar Un, dos, tres a TVE però, al cap de pocs mesos, la tele pública li va donar «una puntada de peu al cul» i va esborrar el programa de sobte i sense avís previ. Tres anys més tard, el cineasta va coordinar per a Tele 5 Películas para no dormir. Ell mateix va dirigir un dels films: La culpa, però tampoc hi va haver sort, perquè la cadena privada va retirar el cicle.

Ara, i assegut en una cadira de rodes, el mestre de la tele, el cine i el teatre es dedica a una activitat «perillosa», que és «rumiar» per crear el programa mai vist, cosa completament inèdita. Missió impossible. “A la televisió no queda pràcticament res nou per fer”, va sentenciar dissabte a la tarda, hores abans de rebre l’Espiga d’Or honorífica de la primera edició de la Setmana Internacional de Cine i Ficció per a Televisió de Valladolid, Seminci TV.

Parlant molt a poc a poc i jugant amb el seu havà abans de decidir-se a encendre’l, Ibáñez Serrador va reconèixer que cap guru de la televisió ja no li demana consells. Ningú truca a la seva porta. «Tampoc per donar-me les gràcies», va subratllar. Ho va dir sense acritud, com quan va explicar que no el molesta que el gran públic només l’identifiqui amb Un, dos, tres... responda otra vez, malgrat que la seva vareta màgica va tocar també el cine i el teatre. «No em molesta, de veritat. La finalitat de la tele és entretenir i aquell programa ho va fer» durant 33 anys, 22 dels quals de forma ininterrompuda, cosa que avui seria un miracle. «La tele –va sentenciar– és un dels millors mitjans perquè t’entrin ganes de fer pipí. No obstant, si el que estàs veient t’interessa t’esperes per anar al vàter».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

SENSE GUIÓ NI ARGUMENT / A Ibáñez Serrador no li interessa gaire la televisió actual. «No és millor que la d’abans. Veig molta tele, sí, però per aprendre el que no s’ha de fer», va concloure. Sense donar el nom de cap espai, va confessar que l’únic que li crida l’atenció de la petita pantalla són els programes que «no tenen ni guió ni argument», aquells espais en què el presentador fa una cosa molt difícil: donar la talla.

A falta de veure la tele, el director de La residencia i ¿Quién puede matar a un niño? va confessar que una de les seves activitats preferides segueix sent llegir. Llegir llibres, perquè llegir diaris li dóna de tot menys plaer. «Els diaris m’inspiren terror», va concloure el mestre de la por.