Llibres i rock no moren mai

Edgar J. Hooverva dirigir la CIA del 1924 al 1972... Va ser el primer Gran Germà de la història, perquè, d’amagat, va controlar la vida privada de mig EUA i part de l’estranger. Per controlar, va controlar fins i tot els draps bruts dels més famosos d’aquells temps, autèntiques icones històriques del segle XX. Ignoro en quin any va inaugurar l’expedient de més de 600 pàgines dedicat al granElvis Aaron Presley, però no m’estranyaria que fos el 1956, quan vaig sentir cantar per primera vegada aquell blanc de nom jueu i veu de negre, el mateix any en què jo mateixa vaig veure moure’s davant meu, en primer pla, a la pantalla d’un cine de Rio, la pelvis d’aquell jove insolent, desafiador, al ritme deBlue Suede Shoes. Podria ser que, mentre jo descobria en aquell so i en aquells malucs que la meva vida mai més seria la que els meus pares desitjaven per a mi, aquell racista pervers percebia el que després la pròpia FBI va descriure com «un risc per a la seguretat nacional». No sé si ho va ser per a la seguretat nacional, però sí que ho va ser, no n’hi ha cap dubte, per a les adolescents entre 1954 i 1958: quatre anys devastadors per a l’educació puritana i repressora de les nenes que començaven a obrir els ulls al món.

En països com Espanya, on vaig arribar el 1956, el rock and

roll –escoltar-lo i no diguem ballar-lo– era una activitat gairebé tan clandestina com ciclostilar propaganda judeomaçònica. Sent l’esquerra estalinista, que era la que ens tocava, també puritana i repressora, els seus comissaris també consideraven perillós entregar-se a tals excessos.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

¡Mai fins ara un so i un ball van ser tan profundament subversius! En ells hi ha, sense cap mena de dubte, les llavors de les diferents formes de rebel·lió que es van donar al llarg dels anys 60. I a partir de llavors ja no hi va haver res que aconseguís, tard o d’hora, començar una més gran i progressiva escissió entre fills i pares, ciutadans i poders absoluts, dones i homes. Quan l’editorial que vaig fundar compleix aquests dies 40 anys, em pregunto si estaria ara celebrant-ho de no haver tingut el privilegi de sentir amb 14 anysBill Haleycantar un

Rock around the clockque va envair a la pantalla les primeres imatges d’un carreró del Bronx en el filmSemilla de maldad. H