Josep Cuní: "'Els matins' és l'èxit de l'esforç col.lectiu"

--¿Quin seria el titular del cinquè aniversari d'Els matins

--L'èxit de l'esforç continuat i col.lectiu.

--¿Què representa per a vostès la plaça de Catalunya de Barcelona?

--Vam començar el dia de Sant Jordi de fa cinc anys amb un especial des d'allà. TV-3 abans sempre havia emès des d'un plató petit a la Rambla, però el 2004 va instal.lar una gran carpa a la plaça i hi hem anat cada any. Cada vegada hem congregat més públic que ha volgut venir a recollir una rosa i saludar-nos. I així, rosa a rosa, ja fa cinc anys que hi som.

--¿Considera que han estat cinc anys durs?

--Sí, evidentment, perquè és el resultat d'un esforç continuat i mantingut d'un equip, no només meu, que té una part importantíssima i que també celebra cinc anys. Una de les grans satisfaccions és arribar al cinquè aniversari amb una part de l'equip amb la qual també fa cinc anys que treballem junts. Amb alguns ja ho fèiem, fins i tot, a la ràdio i en altres programes de tele. Hi ha una gran fidelitat per part de l'equip amb el programa.

--Molts passen per Els matins

--Estic fet d'una pasta que té una part de vocació, però també altres de constància, esforç, rigor i sort.

--Amb el panorama televisiu actual, la sort i el rigor són essencials...

--El rigor forma part de la bèstia, com l'esforç i el treball. I la sort sempre hi és. T'acompanya en la mesura que tu la provoques, i si la busques. Igual que la inspiració.

--A més a més, es permet el luxe d'anar a fer bolos, sortir del plató i, a sobre, salta la notícia, com va passar recentment amb Vicente Ferrer.

--M'havia reservat el cap de setmana de Sant Josep amb l'excusa banal que era el meu sant per agafar-me quatre dies de descans. Però tenint en compte com anava la votació del Català de l'Any, que ell anava molt avançat i que, fossin qui fossin els finalistes, ell no podria ser-hi, vaig decidir anar a entrevistar-lo. I les circumstàncies van fer coincidir la meva estada allà amb la mala notícia del seu ingrés hospitalari. Això va repercutir en el fet que em convertís en corresponsal. Si no hi hagués anat, hauria explicat des d'aquí que estava malalt, però no hauria conegutin situl'abast de la seva obra i no hauria tingut l'oportunitat d'entrar a veure'l a l'hospital dues vegades. És una vivència, perquè has d'apartar les vaques de la porta de l'hospital per poder-hi entrar.

--¿Què li agradaria fer en el periodisme que encara no ha aconseguit?

--Anar-me'n de corresponsal. No és res nou, ho he dit sempre. Cada vegada que ho reclamo, les empreses per a les quals he treballat es posen a riure. No s'ho creuen. En aquest sentit, el meu punt de credibilitat és nul. M'és igual el lloc. Després d'explicar durant tants anys a la ràdio la notícia, m'agradaria fer-ho des del lloc on passa.

--¿I està a prop aquest moment?

--No sé si està a prop o no. Tinc ganes de fer-ho, però veig difícil que m'ho ofereixin a curt termini.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿Té data de caducitat?

--Tots en tenim. El que passa és que la porto enganxada, com els iogurts, però a la nuca i no me la veig. En canvi, els altres sí que la veuen i poden decidir per mi.