Amina Bargach: "Els immigrants són invisibles com a persones; ningú veu els seus somnis"

COL.LOQUI SOBRE 'MIGRACIONS I SALUT'.

Institut Europeu de la Mediterrània.

A les 19.00 hores

Girona, 20.

Entrada lliure.

Amina Bargach va néixer a Larraix (Marroc), viu a Tetuan, és psiquiatra i presideix l'associació Atlàntida-Marroc, que treballa amb la immigració des de diversos àmbits. Avui comparteix taula amb Carlos Mansilla (Metges sense Fronteres) per parlar deMigracions i salut.

--¿Com aborda la immigració?

--L'emigrant no és un viatger, no escull fer un viatge. La immigració es fa en un context de violència. S'emigra per falta de feina, per degradació de l'entorn, per absència de llibertat. Es pateix per passar la frontera. I quan s'arriba al país receptor s'hi troba racisme i rebuig.

--¿Com l'aborden els estats?

--Les polítiques europees van cap a l'adquisició de valors regressius pel que fa a un dels drets humans, el de la lliure circulació de les persones. Es transmet un missatge alarmista de drama humà i de màfies, però es respon amb el tancament de fronteres i amb una selecció dels immigrants segons les necessitats del mercat europeu. A l'immigrant sols se'l veu com a treballador, no com una persona amb passat, present i futur.

--¿Parla dels països receptors?

--No hi ha innocents. La dura política d'Europa compta amb la complicitat dels països de procedència.

--¿Què és el pitjor d'emigrar?

--El que fa més mal és la invisibilitat. L'immigrant no és visible, no és humà, només algú amb papers o no, amb feina o no. Ningú veu els seus somnis ni els seus projectes.

--¿Com es fan visibles?

--Sol haver-hi tres camins. Sovint, aquesta por que no els vegin els porta a exagerar els trets de la seva identitat, sobretot la religió. En altres casos renuncien al seu jo per adoptar el de l'altre. Però també n'hi ha que opten per resistir i s'adhereixen a grups que lluiten pels drets humans.

--¿Per què emigren els anomenats "menors no acompanyats"?

--No hi ha menors no acompanyats, tots porten una motxilla invisible de somnis, valors i consells. Porten al damunt totes les expectatives de la seva gent. Parlem més aviat de menors immigrants sense un referent adult.

--D'acord, ¿per què deixen el seu país?

--Les carències de tota mena impedeixen a la família exercir la seva funció, que és preservar els drets del menor. I s'inverteixen les funcions, el nen perd el dret de ser nen i es converteix en salvador de la família, en el pare del seu pare.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿Com s'obté la integració?

--Prefereixo parlar de fomentar la doble pertinença. I per això són imprescindibles l'escolaritat, el treball i temps, perquè els processos humans requereixen temps.