Jordi Barrachina: "La rumba és un gènere bastard, fill de tots"

'50 ANYS DE RUMBA CATALANA'. Sala dels Trinitaris. Font, 43. Vilafranca del Penedès.

50 anys de rumba catalanaés una exposició festiva. S'hi pot escoltar música i aprendre paraules clau del món rumber al ritme delventilador. Jordi Barrachina, comissari de l'exposició, explica els seus objectius.

--¿Què significa la rumba per a Barcelona?

--La rumba va néixer amb els gitanos del carrer de la Cera. Van començar a escoltar Elvis Presley, que va ser com un raig de llum en les tenebres de la postguerra, i se n'anaven de festa a la sala Rialto, a ballar mambos. La rumba és un gènere bastard, fill de tots. L'últim gènere musical que va néixer lligat a una ciutat al segle XX.

--100% català llavors...

--Molta gent la confon amb el flamenc, per això l'exposició és un homenatge a tots els creadors d'aquest gènere a Catalunya. Aquí som bastant esquerps amb les nostres coses. Si l'exposició fos sobre blues, fliparíem.

--¿Quins artistes destaquen?

--Peret, el Pescaílla, Rumba Tres, Gato Pérez... També els d'ara, que han fet el viatge a la inversa. Grups joves que, majoritàriament, són paios, tot i que tenen músics gitanos: Ojos de Brujo, Muchachito, La Troba Kung-fu.

--¿Com està ara la rumba?

--Avui està en estat de gràcia. Tres o quatre generacions han ballat rumba i ara molts grups joves l'han rescatat. El moment àlgid va ser quan Peret va portar elBorriquitoa Eurovisió, tot i que després es va apagar i va ressorgir amb el Gato Pérez, que és el nostre Bob Dylan particular.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿Em recomana una rumba?

--La meva preferida ésGranito de Salde Gato Pérez, però això és perquè sóc un romàntic. Com a rumba autèntica,El mig amic, que Peret va escriure sobre el seu pare.