Lole ressorgeix a l'Apolo amb el tercer CD en solitari, 'Metáfora'

Lole Montoya

Sala Apolo (Cicle Caprichos de Apolo). Dissabte, 24. 22.00 hores. 20 euros.

Que una de les millors veus femenines del flamenc (de força punyent i passional) es prodigui tan poc clama al cel. La meitat del mític i revolucionari tàndem Lole y Manuel va iniciar el seu camí en solitari amb dos discos que no van tenir la promoció que ni ella ni els seus seguidors esperaven. Però, després de quatre llargs anys de silenci, Lole Montoya torna finalment amb l'àlbumMetáfora, amb l'ajuda d'Alejandro Sanz, Vicente Amigo i Felipe Campuzano, entre altres intèrprets. El curiós és que hagin hagut de ser la inquieta programació del cicle Caprichos del Apolo i la promotora Arte por Derecho les que rescatin aquesta genialcantaorade l'oblit (per cert, l'any passat van invitar la seva exparella Manuel Molina).

"Li donaré una primícia: estic tan farta que no em contractin, que estic decidida a muntar uns minirecitals al mig del carrer, pagant jo els meus músics, això sí, i amb tots els permisos corresponents, evidentment, per no ficar-me en embolics. Primer els vull fer a la meva Sevilla natal, segurament aquesta primavera. I després vull venir a aquesta que és la meva segona ciutat, Barcelona, que sempre m'ha rebut tan bé i que en sap tant, de flamenc. Posi tot això al seu escrit, faci'm el favor", demana sense dissimular.

Lole recorda quan se'n va anar fins a la casa del compositor itocaorcordovès Vicente Amigo perquè l'ajudés per al seu esperat retorn: "Em va rebre encantat. I no solament em va oferir aquesta gran peça que ésRegalo, sinó que hi va posar el llaç incorporant la seva guitarra en la gravació. Vam riure molt a l'estudi. La música és molt tradicional. Més que flamenca, és gitana".

UNA 'BULERÍA' MOLT "LEEEEEENTA"

El pianista Felipe Campuzano firmaLa ilusión, "una cançó que tenia des de feia molt de temps i que havia de formar part d'un altre disc, però que per problemes amb la discogràfica no va arribar a veure la llum". I una altra de les composicions estrella, i la que bateja l'àlbum,Metáfora, pertany a Alejandro Sanz.

"És unabuleríamoltleeeeentai molt especial. Alejandro me la va donar així ja deu fer uns tres anys, i vaig entendre aviat el perquè. Lole y Manuel ja treballàvem d'aquesta manera amb el temps, tirant labuleríapa'tras, una cosa que segueixo comprovant que a la gent jove la torna boja".

A l'àlbum es fa palpable una clara tirada per lesbulerías. De fet, n'hi ha fins a set (el treball està format per 10 peces). I sorprèn "la versió debuleríagairebé de l'estil de Ronda" de la popular ranxeraOjalá que te vaya bonito. "M'havien ofert participar en un projecte que consistia a adaptar peces així a l'estil mexicà i que finalment no es va arribar a realitzar, però a mi em va agradar molt com m'havia quedat, de manera que he volgut recuperar-la en aquest disc compacte".

Va passar una cosa semblant ambLa maza, de Silvio Rodríguez. "La vaig cantar en un teatre de Sevilla perquè m'ho van demanar en una presentació en què vaig acompanyar el pianista Dorantes, i com que vaig veure que havia agradat tant, també vaig voler integrar-la al disc. A més, m'agraden molt les lletres que tenen missatge". I aquesta en qüestió s'adapta com un guant a la seva vena mística i al sentimentjondo: "Si no creyera en quien me escucha/ si no creyera en lo que duele/ si no creyera en lo que quede/ si no creyera en lo que lucha...".

FLIRTEJOS

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El 1975, i amb un disc que va posar títol al que passava en la realitat sociopolítica espanyola:Nuevo día, el duo Lole y Manuel va revolucionar un flamenc que encara el troba a faltar. La imatgehippyflamenca, el romanticisme i la poètica de les cançons, els flirtejos amb els sons àrabs, el risc i la investigació musical... "Teníem ganes de trencar i innovar, és cert. Ara mateix hi ha molta barreja per aquí, però en aquell moment va cridar molt l'atenció", recorda.

AMetáforahi ha molta presència de les dones de la família Montoya: Alba, Lucía, Angelita, Andina... "És la cantarella de la família, el nostre segell". Però, ¿què representa la dona en el flamenc actual? "Sempre hi ha hagutcantaorasimpressionants, com ara La Niña de los Peines, La Piriñaca... i també moltes que cantaven molt bé, però a casa. Segurament, a causa del masclisme dels seus marits, sobretot en aquells temps. Tinc moltes ganes de fer alguna cosa per reivindicar les virtuts de les dones. Nosaltres som capaces de fer no sé quantes coses a la vegada, i encara ens queda temps per fer-li un petó al genoll ferit d'un nen. Déu vulgui que ens alcem i tinguem un cor per donar i beneir aquesta nació, que ja és hora", resa Lole Montoya.