Herois de la Katalunya Interior: La vergonya del país

Diuen que han brotat a l'interior de Catalunya com una mutació tòxica i reivindiquen amb orgull la seva condició comarcal. Van començar penjant a internet remescles no sol.licitades de Llach, Serrat i Pau Riba i si ara Herois de la Katalunya Interior editenGlamour almo-gabber, un disc de veritat, amb cançons pròpies i en el segell Ratafia & Manta, és perquè els fa il.lusió "tenir un CD abans que mori el format".

Admiren Devo ("barregen crítica, humor i absurd"), Sisa ("sap moure's entre la pallassada, l'elegància i la pedanteria") i Terelu Campos ("és grollera i supersexi") i encara que diuen que han moderat el seu pla de fer "música gabber en català amb lletres superbèsties" (gabber és el gènere més víking de la música electrònica), les seves cançons critiquen els mals de la societat sense intenció de ser políticament correctes.

Igual que denuncien la Barcelona de postal (una crítica tan de moda) o esmenten el tinent general Mena en una escena de sexe castrense, els Herois carreguen contra immigrants drogats, se'n riuen dels moderns que omplen els clubs i reivindiquen l'aficionat altuning: "Aquest xaval d'extraradi, amb aquestcatanyolque només es parla aquí, és una cosa molt nostra", detecta l'ideòleg Jaume Moniato, que també opera com a discjòquei a La Pell del Diable.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El seu objectiu no és col.leccionar enemics, però tampoc volen mossegar-se la llengua. "Avui l'autocensura és més perillosa que la censura externa", lamenta Moniato, abans d'aclarir que és tan perillós prendre's de forma literal les seves cançons com que "un mujahidí es prengui al peu de la lletra l'Alcorà". Per sort, el públic ho entén. "Anem a tocar a Santa Coloma de Gramenet i si sents les nostres lletres penses que allà ens linxaran, però després se saben les cançons, cosa que alimenta més la idea de l'absurd", celebra.

Avui actuen a Razzmatazz, sala emblemàtica d'aquestaBarsalonamoderna que tant critiquen. "És com si en plena Segona Guerra Mundial un soldat aliat entrés a la zona nazi, es cagués a terra i sortís fugint", compara Moniato, amb aquest estil que qualifica d'elegant. "És la nostra elegància, una elegància barrejada ambhooliganisme".