Crònica

Juanes, nit de l'orgull colombià

El cantant va propagar les seves bones intencions en un Palau Sant Jordi caldejat tot i la mitja entrada

Juanes i la seva guitarra, al recital del Sant Jordi.

Juanes i la seva guitarra, al recital del Sant Jordi. / JOSEP GARCÍA

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Bandera colombiana al Palau Sant Jordi. A les grades, a la pista, onejant solitàries o en companyia, en forma de visera... Rock amb perfum de cúmbia, ritme de huasca amb gui- tarres elèctriques i declaracions de bones intencions. Juanes és el noi formal oficial del pop llatí, i les seves cançons registren una alta densitat de consignes sentimentals i humanitàries que, dimecres, van dominar el local olímpic. Bé, una porció: un enorme teló amagava part del recinte, que va atraure unes 11.500 persones, segons l'organització.

Un Sant Jordi que va acollir un inflamat acte d'amistat catalanocolombiana davant un Juanes que va exercir de superestrella amb un muntatge escènic de gran format. Tres pantalles de vídeo i una llarga passarel.la central a través de la qual va estrènyer llaços amb els seus fans des de la primera cançó, A Dios le pido, un dels seus plats forts. El menú central el va posar el nou disc, La vida... es un ratico, amb nou cançons, però Juanes les va alternar amb cites a Mala gente, La noche, Fotografía, Volverte a ver i altres punts calents d'aquest repertori que es mou al voltant de dos eixos filosòfics bàsics: la fraternitat universal ("hem d'estar units perquè un dia siguem una sola bandera, la de la pau") i la devoció davant l'insondable ideal femení ("veient la bellesa de la dona de Barcelona i pensant en la dona colombiana i veneçolana... se'm para el cor").

Notícies relacionades

TRÒPIC INCENDIARI

No hi va haver, per sort, crisi cardíaca, i Juanes va donar als seus seguidors el que esperaven sense mals importants. Festins de ritme tropical (Báilala) i grans balades de telenovel.la (Para tu amor), els dos registres dominants de l'artista. Abans de La paga, es va declarar influït per Carlos Gardel, Pedro Infante i Vicente Fernández, cosa que no hauríem dit mai. I Camisa negra va propagar l'incendi abans d'un bloc de bisos amb sorpresa: Miguel Bosé va irrompre per cantar amb Juanes Nada particular, com van fer a Papito, entre abraçades i somriures còmplices, i davant un públic estupefacte.