Estopa posa el fre

Stop. Estopa posa el fre. Stop es llegeix als cartells de la gira. Stop es llegeix a la bateria, al bombo que marca el ritme. Aquest any només oferiran 45 concerts, ni un més, davant dels 80 de gires anteriors. Ha arribat el temps d'interioritzar, temporitzar, dosificar i assossegar. Ja no manen els desitjos primaris en els germans Muñoz. No hi ha fam de conquista ni estomacal. Les escenes de carrer han deixat pas al paisatge emocional d'Allenrok. Cornellà al revés, recordada i poetitzada, menys crua i present. Al camerino de la plaça de toros de Múrcia, davant d'una truita de patates gegant sense rastre d'additius químics, David i José Muñoz reflexionen sobre el nou camí d'Estopa.

Calma per progressar

"Si firmes més concerts dels que tens ganes de fer, ni ets tu ni t'ho passes bé. És més honest reduir i sortir sempre a l'escenari per donar-ho tot", diu José. "Sí, la meva paternitat hi ha influït, és clar que hi ha influït --intervé David--. Però és un factor més, no és l'únic factor. Ens estem calmant i això ens empeny a rebaixar el nombre de concerts. A mi el que més m'agrada és compondre. I per poder progressar com a creador, necessito molta calma".

El problema que es pot plantejar és que tinguis calma i no tinguis res a explicar. L'adversitat crida les muses, mentre que la comoditat acostuma a espantar-les. Cervantes va escriureEl Quixota la presó. "Perquè estava avorrit", deixa anar David. "Avorrit i putejat", puntualitza José. "Sí, però sobretot avorrit", recalca David. "I putejat", insisteix el seu germà. "El més gran del Quixot és la quantitat de punts de vista --argumenta David--. Al final, per explicar una història, l'important és el punt de vista. En la cançóEl yonki, per exemple:Estaba yo en los semáforos/ vendiendo clínex pa' pagarme un pico. Aquest no sóc jo, però faig servir la primera persona perquè així funciona molt millor. Ara les meves lletres són més interiors, més jo". I José recorda: "És el contrari d''Heroína', la cançó de Los Calis. Aquesta està explicada des de la perspectiva del patidor, no de l'observador:Más chutes no/ ni cucharas impregnadas de heroína'-"

Complerts els seus somnis, el que ara li crida l'atenció a Estopa és la vida normal. Les barbacoes. Les reunions familiars. Les partides a la consola. Les carantoines al nen. Seguir la NBA del seu amic Pau Gasol. "Això sí que seria un nou somni, tocar algun dia a la pista dels Lakers. El Pau ens ha dit que acostumen a punxar cançons d'Allenrockdurant les prèvies dels partits, perquè ell hi ha intervingut, és clar", diu David. Seria una guinda al pastís, però el pastís fa temps que està més que cuinat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El pitjor de la fama és que t'allunya del carrer, t'impedeix observar sense ser observat, elimina d'un cop de ploma la millor arma del creador. "És cert, però hi ha altres recursos. Bussejar en tu mateix i en els teus dimonis", assenyala David."Yo, pensando que no me ven, me pierdo por la gran ciudad-",és l'eloqüent primer vers deRumbaketumba. "La fama tampoc té la culpa de tot. Els amics del barri ja no van al parc amb les litrones, tampoc. S'han casat, s'han acomodat, és llei de vida. És una altra generació la que ara va al parc", diu José.

Connectar amb aquesta nova generació o seguir creixent amb la primera que es va enganxar a la seva música és l'encreuament artístic d'Estopa. "N'hi haurà per a tots", coincideixen els germans Muñoz. La truita de patates gengant està esperant. "A aquesta li han donat la volta en una formigonera", il.lustra Tito Heredia, el seuroad manager.El públic també té fam d'Estopa. "I esperem deixar- los satisfets. Per això farem menys concerts. Seran pocs, però tots a mort", anuncia David. Dijous passat va arrencar la gira a Múrcia. El 13 de juny, compliran amb la seva habitual cita al Palau Sant Jordi de Barcelona.