Arcadi Alibés: "Córrer és una cosa profunda i filosòfica"

--¿Quants quilòmetres ha corregut?

--Més de 60.000. Com dues voltes i mitja al món.

--¡I no s'ha mort!

--Això prova que córrer és bo.

--¿Com porta els comptes?

--Quan vaig començar, m'apuntava els entrenaments diaris, les carreres. Al cap d'uns anys, amb internet, ho vaig ordenar, temporada per temporada, i ho tinc tot a la meva web.

--¿Quan s'hi va enganxar?

--No hi ha un dia concret, però sí que arriba un moment en què penses: "Córrer una marató seria el súmmum". I un dia ho fas.

--I va començar per...

--Vaig començar fort, per la Marató de Nova York. Vaig fer una marca de 4 hores i 22 minuts. Tenia 24 anys, no m'havia entrenat i vaig patir bastant. I em vaig dir a mi mateix que mai més correria una marató sense entrenar-me.

--I s'ho va prendre seriosament.

--A partir del 1987 vaig començar a córrer de debò. Vaig començar a llegir, a informar-me...

--¿Quant s'ha de córrer setmanalment per poder fer maratons?

--Un mínim de 70 quilòmetres a la setmana. Així vaig començar a aficionar-m'hi. I quan havia corregut quatre o cinc maratons, em vaig adonar que ja estava ficat en aquest món.

--Li agrada i no ho pot deixar.

--Com en totes les addiccions, es passa per diferents fases. Primer, descobreixes aquest món, després entres en l'època de la marquitis, i arriba un moment en què t'ho prens com una professió.

--Sense ser-ho.

--Sense ser-ho, perquè no és una professió, és una afició. Però ho vius de manera molt professional. Has fet una marca de 3.15 i vols que la pròxima sigui de 3.10. Després et proposes arribar a 3, i després penses "si pogués baixar de 2.55...". Fins que arriba el moment en què això s'acaba.

--¿Quan s'acaba?

--Amb els anys, per l'edat, un dia t'adones que has de canviar quantitat per qualitat. Ara que ja no busco una marca, puc córrer moltes més maratons. L'any passat en vaig córrer 11.

--¿La seva millor marca?

--2 hores i 53 minuts, el 1994 a Sevilla. I la pitjor, a l'Antàrtida: 5 hores i 30 minuts. Però, donades les condicions, tampoc va ser una marca gaire dolenta.

--Però, ¿no és avorrit córrer?

--¡No! Córrer és una cosa profunda i filosòfica, molt personal. Les decisions més importants les he pres mentre corria.

--I, psicològicament, ¿com es prepara un per aguantar corrent els 42 quilòmetres?

--És molt diferent la preparació si vols marca o si no, si has fet els deures o no, els testos de mitja marató... Però reconec que sóc una mica estrany: no conec gaire gent que hagi corregut 84 maratons.

--Doncs diuen que Déu els cria i ells s'ajunten.

--Bé, sí, vaig conèixer un italià a la marató que se celebra per cap d'any a les Illes Verges que havia corregut més de 670 maratons. I no era gran, tenia uns 50 anys. Des de feia quatre o cinc anys, corria una marató cada setmana.

--Vostè té una afició barata.

--És l'esport més barat perquè no necessites gran cosa. No has de quedar amb ningú, surts de casa i ja estàs corrent. Però, si t'agrada córrer maratons, amb els viatges que això suposa, llavors es converteix en un vici car. Jo he fet la volta al món corrent maratons.

--¿Corre sol o acompanyat?

--És molt important que cadascú vagi al seu ritme. Si trobes algú que va al teu, fantàstic, però el 80% de les maratons les he corregut sol.

--¿Es pot parlar mentre es corre?

--Has de poder parlar: si no, vol dir que vas a un ritme de 10 quilòmetres. I així no s'arriba bé.

--I, quan acabes, ¿la felicitat és això?

--Sí, aquest és un tipus de felicitat. És difícil explicar-ho amb paraules: per més maratons que hagis corregut, el fet d'acabar sempre produeix una sensació de felicitat irrepetible. De les 84 maratons que he corregut, en més de la meitat he acabat plorant.

--Li agraden les xifres rodones. La seva 85a marató, a Barcelona.

--Sí, i d'aquí a dos anys, quan en compleixi 50, vull fer coincidir la meva marató número 100 també a Barcelona i la vull córrer amb tots els meus amics.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--I per acabar... "¡Arcadi, saluda!".

--Correu per plaer i, superada la marquitis, disfruteu per poder córrer tota la vida i d'una manera lliure.