"En el gènere negre és fàcil ser maniqueu"

La setmana BCNegra portarà a Barcelona primeres figures del gènere policíac i prometedors debutants. Ho són Andrea Maria Schenkel, guanyadora del premi a la millor novel.la criminal alemanya del 2007, i l'excorresponsal al Pròxim Orient de la revista Ti- me Matt Beynon Rees, que fa uns dies va visitar Madrid. El programa va començar ahir a la nit amb la representació a l'Auditori d'un capítol de la radionovel.la Taxi Key, amb la intervenció del primer actor que va posar veu al personatge el 1948, Ricard Palmerola.La setmana BCNegra

--Comparen Tannöd amb TannödA sang freda

--M'interessava molt més explicar i recrear la transformació que provoquen els fets en la galàxia d'habitants del poble que documentar els fets en si, que ja són llunyans. Va ser l'any 1922 quan sis membres d'una família van ser assassinats per una altra persona que se suposa que també era al mas de Tännod. Es van adonar cinc dies després que havien mort i que algú havia estat cuidant els animals. A partir d'aquí ens movem en el terreny del mite, perquè és molt difícil saber què va passar i què no va passar. Hi va haver rumors i teories de tota mena però cap prova. I no es va trobar mai el culpable. Jo he desenvolupat tota la història i he creat un assassí.

--¿Per què trasllada els fets als 50? ¿Li permet relacionar la misèria moral dels personatges amb el passat nazi que oculten?

--Aquella dècada em sembla més interessant i la coneixia millor. No necessàriament hi ha d'haver vinculació amb el nazisme.

--Sí amb el catolicisme tradicional d'aquesta zona de Baviera...

--Sí, això hi té més relació. L'Església catòlica hi té molta força i explica les reaccions dels personatges. Vinc d'una família catòlica tradicional i extensa. Recordo que quan era petita, una de les meves germanes li va preguntar a la meva àvia com podia creure en la virginitat de la Mare de Déu després d'haver tingut sis fills. Es va posar molt nerviosa, va començar a tremolar i finalment va cridar: '¡És que aquest-és-el-miracle!' Estem parlant d'una zona ultracatòlica.

--Les lletanies que resa un personatge marquen el ritme de la novel.la. Una diu: 'Del rosegar del cuc de la consciència, deslliura'ns-en senyor'.

--Els protagonistes construeixen la realitat prescindint del sentiment de culpa.

--Sorprèn com la filla s'acomoda a ser víctima d'abusos del pare i intenta girar-ho a favor seu.

--En aquest gènere és fàcil ser maniqueu i que el lector es posi al costat de la víctima, però m'interessa mostrar que tots els personatges tenen una gamma de grisos. A la filla, per exemple, la mou l'interès per aconseguir la hisenda familiar.

--Redueix al mínim la figura de l'investigador, que sempre està present en la novel.la negra. ¿Per què?

--Era el meu primer llibre, volia presentar una història, no inventar una figura literària que em poguessin demanar que mantingués viva.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿El policíac és un gènere adequat per retratar una societat i un temps?

--No és l'únic, per descomptat. Però és el millor per presentar de forma dràstica els abismes de qüestions com l'amor i l'odi, a fons, sense maquillatge.