EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

Resistència zen a l'Estat

El Govern acatarà les inhabilitacions del TC per no pertorbar el clima de l'1-O

Només el decomís de les urnes podria elevar la tensió sobiranista als carrers

dcaminal39298075 barcelona 14 07 2017 pol tica rueda de prensa de carles puig170714135617

dcaminal39298075 barcelona 14 07 2017 pol tica rueda de prensa de carles puig170714135617 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Acatar sense que es compleixi. Aquesta és la tàctica que utilitzarà el Govern de la Generalitat en els primers passos del xoc de trens que s’acosta a partir de demà. És a dir, així que el Parlament doni llum verda a la llei del referèndum i, en un efecte dòmino, el Govern, via Tribunal Constitucional (amb el permís de Montesquieu) prengui mesures, no tant contra l’autonomia catalana, sinó contra els individus que promouen la secessió. Sobretot, contra els membres del Govern, amb el seu president al capdavant, no en va el pla sobiranista preveu que després de l’aprovació de la llei de l’1-O l’Executiu en ple, segons va reiterar ahir Oriol Junqueras, firmi ipso facto el decret de convocatòria del referèndum.

    

Fonts del Govern apunten que aquest, i per descomptat Carles Puigdemont, no oposaran resistència a les presumptes inhabilitacions que se’n puguin derivar. Es tracta, diuen aquestes veus, de protegir l’1-O evitant una escalada emocional que pogués donar lloc a un enrariment al carrer i als despatxos que suposaria allunyar-se d’aquesta normalitat que tant pregona el mateix president com a desitjable per al dia de la votació.

CÓRRER L’ESCALAFÓ

Així, una presumpta inhabilitació seria acatada, sí. Però l’alt càrrec en qüestió no deixaria d’assistir, per exemple, a les reunions del Govern. Simplement no tindria firma. A efectes pràctics, per exemple el cas del president, la sanció seria innòcua, mantenen aquestes veus. Si a més a més de Puigdemont també caigués Junqueras, el mateix. I així s’aniria corrent l’escalafó. Es tracta d’arribar a l’1-O i, després, sí que es tocaria a sometent en defensa de les institucions i els càrrecs catalans.

  

 Aquesta mena d’oposició gandhiana, o si es vol zen, és la que, per exemple, va pregonar el president ahir als membres del comitè nacional del PDECat. Puigdemont va demanar als seus no caure en provocacions ni perdre el bon to, així com que es tingui confiança en el Govern. Per la seva part, l’expresident Artur Mas va instar a la màxima unitat interna, i va pronosticar que l’Estat voldrà devaluar el referèndum, si no l’aconsegueix impedir.

  

 La voluntat és arribar a l’1-O amb una reivindicació de carrer de to festiu i familiar a ulls del món. Per això, ERC ha previst que la gran manifestació anual es converteixi, en aquest anys 2017, en el colofó a una setmana «clau» per a la cita del referèndum. El portaveu republicà, Sergi Sabrià, va asseverar que  «res» detindrà els independentistes, perquè tenen «al costat la gent i la raó de les urnes».

DEFENSA DE LES URNES

I és que precisament l’assumpte dels receptacles electorals és l’únic que podria torçar la revolució dels somriures. L’únic escenari previst de gran mobilització extraordinària es produiria, precisament, si no hi ha opcions de celebrar l’1-O, és a dir, si l’Estat aconsegueix les més de 6.000 urnes que guarda sota clau el Govern. Sabrià va avisar així el Govern que els sobiranistes seran «ferms» i, si els «amenacen» de retirar les urnes, ERC cridarà a la mobilització ciutadana per  «ocupar pacíficament els carrers», en la línia expressada diumenge per la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira.

    

El mateix Puigdemont tampoc dubta a elevar el to si es tracta de defensar les urnes. Verbigràcia, ahir mateix va afirmar que un referèndum «no pot ser mai qualificat d’estafa» (com l’ha qualificat el president del Govern, Mariano Rajoy), perquè «l’estafa seria impedir-ne 

la celebració», i va alertar que amb les «urnes no es fa un cop d’Estat» perquè un «cop d’Estat seria prohibir-les».

    

Això sí. Que ningú cregui que ni els independentistes ni el Govern tenen absolutament clar el futur desenvolupament dels fets. Ni els de demà. Fonts de Junts pel Sí i de la CUP van reconèixer a aquest diari que la successió d’esdeveniments, al mateix Parlament, no està ni molt menys tancada i que dependrà, en gran mesura, «de la reacció dels altres grups i», òbviament, «del Tribunal Constitucional», és a dir, de la velocitat amb què operi el Govern de Mariano Rajoy.

  

 Al PDECat i al mateix Govern mantenen obertes totes les possibilitats: tant que l’Executiu de Mariano Rajoy porti a terme una resposta dura a l’aprovació de la llei del referèndum, com que eviti determinades reaccions virulentes. Ni els uns ni els altres donen la mínima pista al rival, en el que és una autèntica lluita de nervis.

    

També la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, va instar a «no caure en cap mena de provocació per part de l’Estat» i a mantenir un to «positiu i constructiu».

Notícies relacionades

  

 En aquest to s’ha d’entendre la voluntat expressada per Pascal que, malgrat la urgència de la tramitació (previsiblement se celebrarà una reunió de la Mesa just abans del ple i posteriorment JxSí i la CUP demanaran canviar l’ordre del dia per introduir-hi la llei del referèndum) a la Cambra, sí que hi haurà la possibilitat de presentar esmenes i de debatre la llei.