Un escriptor, la seva filla i dos drames

L’escriptor holandès amb més èxit de vendes, Herman Koch, ha publicat recentment una novel·la, Benvolgut senyor M., carregada de sarcasme sobre la figura de l’escriptor i el món literari, en què planteja la pregunta de fins a quin punt pot el novel·lista basar la seva ficció en fets reals, i quines en són les conseqüències. Peter Terrin (Tielt, 1968), un altre escriptor en llengua neerlandesa, però en el seu cas flamenc, amb premis de prestigi però més jove i amb vendes més modestes, ha partit d’elements similars en la seva última novel·la, Post mortem (Raig Verd / Rayo Verde). «Sí, ens coneixem, de fet Herman és una persona simpatiquíssima i hem fet alguna gira de promoció junts, però no som comparables. Ell és l’autor d’El sopar, el llibre holandès més llegit de la història. I el meu llibre –puntualitza Terrin, de visita a Barcelona– el vaig escriure abans que Benvolgut senyor M.»

ACCIDENT VASCULAR

No obstant, en aquest llibre dividit en tres parts, com si fos un tríptic, el capítol central està ocupat pel relat d’un fet dolorós i «molt poc reelaborat» que va afectar Terrin: l’accident vascular que va deixar la seva filla de 4 anys amb importants seqüeles neurològiques.

    La ficció es concentra en la primera i tercera seccions del llibre, en les aventures literàries i editorials del protagonista, Emiel Stiegman. Pensar en què dirà d’ell un biògraf li dóna la idea per escriure una novel·la, un drama familiar fa que tot esclati i al final és un biògraf el que acaba explicant per què escriure un llibre basat en una escabrosa escena juvenil va portar Stiegman a la ruïna. No, diu Terrin, això no li ha passat. Encara que Stiegman és, en part, ell mateix. La curiosa sessió fotogràfica a què se sotmet Stiegman és la mateixa en què es va realitzar la foto de Terrin per a la contraportada. La presentació del seu llibre, descrita de forma àcida, «no va fer falta exagerar-la, només que l’escriguis tal com són aquests actes ja és suficient».

    «Però com en un retaule, els panells laterals no són els importants, el principal és el que està al centre», aclareix. «Està molt poc reelaborat, el que he fet és reescriure les notes que vaig prendre al costat del llit quan la nena estava ingressada», confessa. Va decidir escriure sobre aquella experiència pensant en el futur de la seva filla. «Com que ella no se’n recorda del que va passar –diu Terrin–, vull que més endavant pugui llegir-ho, escrit pel seu pare tal com va ser».

PARE ANGOIXAT

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

En aquesta part que més li importa, un metge fa un diagnòstic erroni que endarrereix l’arribada a urgències de la nena que ha quedat inconscient en plena festa infantil. ¿Venjança? «Diguem que me n’alegraré si no em torno a trobar amb aquest home. És una cosa que m’ha obsessionat, però entenc que els metges són persones i que el que va passar era un cas molt rar en una nena d’aquesta edat», respon. Sí que hi ha molta més empatia en la seva descripció de la majoria del personal hospitalari.

    Autoficció sobre l’experiència d’un pare angoixat. Joc metaliterari sobre el treball del novel·lista. I no obstant, el llibre funciona amb els mecanismes del suspens (molt Koch la combinació també, per cert). «Quan escric busco que hi hagi almenys un cert grau d’intriga per al lector, no sóc d’aquells escriptors que menysprea l’argument». ¿Seria, diguem-ne, un thriller literari? «Aquesta categoria ja no es pot utilitzar, s’ha convertit en un instrument de màrqueting; però de fet –admet– només he escrit thrillers literaris».