Anar al contingut

Entrevista

Pilar Díaz: "En l'actualitat, tan importants són les obres com la transparència i la regeneració democràtica"

L'alcaldessa d'Esplugues assegura que el nou centre comercial del Pla Porta Barcelona ha de veure's com una oportunitat per al comerç local

Esplugues aposta per la participació ciutadana però "preocupa que donem la possibilitat de decidir part dels pressupostos i vinguin només 100 persones"

LAURA MARÍN / ESPLUGUES

dsc 0202

periodico

Pilar Díaz, alcaldessa d'Espluguescontinua l'entrevista concedida a EL PERIÓDICO centrant-se en la política municipal i les accions que s'han portat en la primera meitat del mandat. En aquest sentit, destaca el pacte de reactivació econòmica i el treball realitzat per ser referents en transparència, així com la tasca que es fa des de l'Ajuntament per incrementar la participació ciutadana en la presa de decisions municipals.

- Centrant-nos en la política municipal, quins punts del programa s'han posat en marxa i quins queden per desenvolupar?

- La veritat és que una bona part ja els tenim pràcticament en marxa. Potser jo destacaria ara, també per com es va aprovar, el pacte per reactivar l'economia i crear ocupació de qualitat. Tot i que les xifres macroeconòmiques, i fins i tot les xifres de l'Ajuntament, apunten a una sortida de la crisi, aquesta crisi encara està tenint uns efectes terribles en una bona part de la ciutadania. I per això era important comptar amb un pla de reactivació que comptés amb el suport de tots els agents polítics, econòmics i socials, ja no només d'Esplugues, sinó també de tot el Baix Llobregat.

- Altres temes a destacar?

- Després d'aquest hi ha temes de tot tipus. Uns que es veuen més, com la reurbanització i redefinició de la nostra ciutat, amb actuacions molt directes en la creació de nous equipaments, on estem a punt de començar, per exemple, les obres del poliesportiu de Can Vidalet, o on queden els últims passos per començar amb les obres de remodelació dels dos mercats.

- Aquestes, com ha comentat, són accions molt tangibles. Quines altres que no són tan visibles s'estan portant a terme?

- En un moment com el d'ara, són tan importants les obres, els equipaments i la remodelació dels espais, com ho són temes com la regeneració democràtica o la transparència. I aquests temes també els hem estat tractant molt a fons, amb mesures com l'aprovació del codi ètic, que també vam aprovar per unanimitat i que ha rebut diversos reconeixements. Entre ells el d'Infoparticipa, que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona, i en el qual hem obtingut la puntuació més alta durant quatre anys consecutius, sent l'únic municipi català que ha aconseguit el reconeixement durant tants anys consecutius.

- Per pal·liar els efectes de la crisi i l'atur de llarga durada, ja des de mandats anteriors havien posat en marxa una sèrie de mesures per ajudar a les persones més necessitades o en risc d'exclusió. ¿Com han funcionat aquestes mesures i quins criteris creu que s'han de seguir per donar-los continuïtat en el futur?

- Les mesures que hem posat en marxa han funcionat bé. El que té de bo anar pel segon pacte és que hem pogut aprendre del primer. Llavors teníem 33 mesures, ara en tenim 73, el que representa 40 més, però en les quals hem pogut veure les que funcionen millor, les que s'han de reformular i la dotació econòmica que necessitem per portar-les a terme. En aquesta segona edició del pacte també hem creat el Consell Econòmic i Social d’Esplugues, que és un organisme que ens permet fer seguiment del mateix pacte i veure què és el que ja s'ha fet, que és el que queda per fer, quins problemes han sorgit, etc.

- La creació de llocs de treball ha sigut una altra de les prioritats dels últims anys. Des de l'Ajuntament s'han posat en marxa propostes d'inserció laboral i ajudes com els 130.000 euros anunciats per subvencionar la contractació de persones en atur. Com reaccionen les empreses a aquestes propostes?

- Molt bé. Tenim peticions que passen pràcticament per cada junta de Govern i sembla que és una partida ben dotada perquè, de l'experiència dels últims anys, hem sabut ajustar-la. A més, s'hi interessen no només empreses d'Esplugues, sinó també empreses d'altres municipis del nostre entorn. La mesura va dirigida no a les empreses, sinó a crear ocupació de qualitat per a la gent en situació d'atur d'Esplugues, i a nosaltres ens és igual que aquesta persona trobi feina a l’Hospitalet o a Esplugues, el que volem és que la trobi.

- Una altra proposta que suposaria molts llocs de treball, més de 500 segons les primeres estimacions, serà el nou centre comercial previst al Pla Porta Barcelona. Per quan està prevista la seva posada en marxa?

- En principi la intenció és obrir l'octubre de 2018, per aprofitar la campanya de Nadal, però això de les obres, i més a llarg termini… ja veurem si és a l'octubre o al febrer de 2019. En qualsevol cas, de moment les obres van en temps i forma. La bona notícia per a nosaltres és que ens permet crear ocupació, per un costat per executar les obres i, per un altre, en el moment en què s'obri el centre comercial i necessitin personal per cobrir les activitats que s'hi ubiquin.

- Com es fomentarà que aquesta ocupació que es creï quan obri beneficiï la gent d'Esplugues?

- Vam decidir en el seu moment parlar amb els promotors i veure com nosaltres podíem treballar conjuntament aquesta possibilitat de creació de llocs de treball, per un costat formant la gent, i per un altre, col·locant-la, que és el que nosaltres volem. Per això, en el seu moment ja vam signar un protocol d'acord, i en l'actualitat estem en converses per mirar com concretem la formació, que no volem que es produeixi en el moment que es creïn els llocs de treball, sinó capacitar la gent ja des d'ara perquè arribi amb les millors garanties per afrontar una entrevista de feina i aconseguir el lloc.

- Aquest nou centre comercial ha sigut motiu de debat des d'abans fins i tot de la seva aprovació. Entre altres, la Unió de Botiguers i Comerciants d'Esplugues ha criticat la seva construcció pels dubtes que provoca sobre com els pot afectar la seva inauguració. Com s'estan recollint aquestes queixes i quins plans de promoció del comerç local s'estan desenvolupant?

- El comerç ara mateix està representat a Esplugues per diferents associacions, i aquesta és una, i respectem profundament la seva opinió. Però també és cert que n'hi ha altres, com Pimec Baix Llobregat, que estan totalment alineats amb l'Ajuntament en aquest àmbit. En política tot és molt complicat i a vegades passa que hi ha comerciants que el que intenten és vetllar pel comerç, però altres que busquen més fer carrera política.

- I què els transmeten a aquells comerciants que volen treballar pel seu comerç?

- Quan nosaltres sortim i parlem amb ells veiem que a vegades hi ha certa expectació, perquè quan arriba una cosa que és desconeguda s'ha de veure com evoluciona. Però altres ho veuen com una oportunitat. El que tenim molt clar és que el centre ha vingut per quedar-se, perquè té una llicència comercial concedida per la Generalitat des de 2004. Per això, el que hem de fer és aprofitar el motor que pot ser aquest centre comercial perquè el comerç local se situï en una posició millor.

- Han parlat amb els ajuntaments d'altres municipis en què s'han obert centres comercials recentment?

- Fa un parell de setmanes vam ser a l'Ajuntament de Viladecans, parlant amb l'alcalde i el responsable de promoció econòmica, perquè ells han treballat el tema de l'outlet de manera que es veiés com una oportunitat. I això és el que volem fer també nosaltres: vindrà un centre comercial i la possibilitat és viure-hi d'esquenes o convertir-lo en una oportunitat, aprofitant per fer algun reciclatge, canvi o simplement acompanyant-lo, ja que podem tenir una clientela potencial que no la tindríem si no hi fos aquest centre comercial. A més, un altre punt interessant serà que la gent més jove, usuària de centres comercials, ja no haurà d'agafar el Tram per a anar a comprar a un centre comercial fora d'Esplugues, ho podrà fer a la seva ciutat. 

- S'involucraran els promotors en aquesta tasca per conviure amb el comerç local?

- Hem parlat amb els promotors del centre comercial i s'han compromès a fer una aportació per ajudar a realitzar els canvis, formacions, reciclatges, etc., que es necessitin per fomentar el comerç local.

- Existeixen molts centres comercials a Barcelona i rodalies, creu que hi ha mercat per a tots?

- Jo podria opinar a títol particular, però com a alcaldessa la meva opinió és irrellevant, en el sentit que qui atorga les llicències comercials és el Govern de la Generalitat. Per tant, aquesta pregunta no és per a mi, sinó per al seu responsable de comerç. De fet, per això decideix la Generalitat, perquè jo podria voler tenir dos centres comercials a Esplugues, el del costat cap i l'altre quatre… però no, això és competència de la Generalitat, que agafa el mapa del país i reparteix com creu que és millor per al territori.

- Canviant de tema, com creu que la crisi del turisme viscuda a Barcelona afecta Esplugues?

- Com han fet Barcelona o l’Hospitalet en el tema dels pisos turístics, nosaltres també hem establert una moratòria per poder agafar un temps per meditar com volem enfocar aquest tema. Evidentment que és un tema que té més impacte a Barcelona, però al final ens acaba tocant perquè quan aprovin la seva moratòria, el que es fa és mirar immediatament la primera corona del seu entorn. Per això hem volgut tenir temps per estudiar què hem de fer i, fins i tot, per poder parlar amb els municipis del nostre voltant i traçar una estratègia metropolitana conjunta.

- També hi ha temes, com el del transport, que s'aproven en clau metropolitana. Entre ells, Esplugues s'ha adherit a la proposta de limitar la circulació d'automòbils en episodis de contaminació. Considera que l'increment de transport públic que s'ha proposat és suficient per donar resposta i que els ciutadans puguin deixar el cotxe?

- Que els usuaris hagin de deixar el cotxe passarà de manera molt puntual, perquè estem parlant d'episodis de crisi, que es poden donar com a molt unes quatre o cinc vegades a l'any i que suposen una afectació a la salut. En aquests moments s'han de prendre decisions valentes i radicals. Però al mateix temps hem de fer molta pedagogia i, sobretot, acostumar-nos a utilitzar més el transport públic tot l'any. En aquest sentit, hem de reclamar més i millor transport públic perquè sigui una alternativa real per a molta gent.

- Com has comentat al principi, Esplugues ha rebut diversos premis per ser un ‘municipi connectat’ i per la seva aposta per la transparència, treballada molt en les eines digitals. Com s'utilitzen aquestes eines per aconseguir estar més a prop del ciutadà?

-  Per una part, la sola aplicació de la llei de transparència ara ja ens exigeix tenir-ho gairebé tot a la xarxa, fins i tot si només és la intenció de modificar una ordenança, i sense esperar que ningú la demani. Per tant, la llei per si sola ja és garantia de transparència. No obstant això, a partir d'aquí, nosaltres no només volem complir la llei, volem anar més enllà i ara tenim la sort de comptar amb aquests mitjans digitals que ens ajuden moltíssim. Jo soc de les que pensa que quan no tens res a amagar, ho pots mostrar tot. Una altra cosa serà que no tothom estigui d'acord amb el que es fa.

- L'aposta per la participació ciutadana també ha sigut molt important aquests anys i hi ha bons exemples com el Consell d’Infants o els pressupostos participatius. Com s'estructura aquesta participació al municipi?

- Nosaltres tenim oberts diferents canals de participació. Tenim aquesta molt bona pràctica reconeguda per Europa, el Consell d’Infants i Audiència Pública per Joves, que a més de ser una eina de participació, nosaltres l'entenem també des d'un punt de vista pedagògic i educatiu per aprendre a participar i decidir sobre coses que impliquen la teva ciutat i el teu entorn personal. També els pressupostos participatius tenen aquest component pedagògic, perquè no només fem una crida a la gent a participar, sinó que expliquem els projectes, què és un pressupost, què vol dir despesa corrent o despesa d'inversió, etc. A més d'aquestes, també hi ha altres vies de participació, com les audiències públiques que fem cada vegada que hem d'arreglar un carrer perquè els veïns i comerços de la mateixa puguin donar la seva opinió.

- La gent utilitza aquests mecanismes de participació?

- Ho tenim tot estructurat i obrim canals constantment, però l'únic que em preocupa ara és precisament això, que la ciutadania no recorre a aquests canals, no els utilitza. En els pressupostos participatius tenim cada any uns 100-150 participants i l'altre dia algú de fora em deia que era fantàstic, que era moltíssima gent… però a mi em sembla molt poca. A mi em sembla impensable que l'Ajuntament de la possibilitat de decidir una quantitat, que en alguns casos arriba als 200.000 euros, entre tots i que només vinguin 100 persones. Queixar-nos és molt fàcil i lamentar-nos també, però quan tenim l'oportunitat de decidir-ho nosaltres, que no ho facin altres per nosaltres, no acabo d'entendre per què no utilitzem aquests canals. Per això, el nostre gran repte no és només obrir el Govern a la ciutadania, sinó veure com activem la seva participació.

- Per tancar, quines són les actuacions municipals prioritàries per a aquesta segona part del mandat?

- Vam córrer molt a l'inici del mandat perquè sabem que quatre anys passen molt de pressa, i ara que hem passat l'equador, el que volem és culminar molts projectes que ja hem iniciat. EL que farem ara ja ho sabem: projectes com els que hem parlat abans, el poliesportiu, els mercats, activar el projecte de l'auditori, temes com els de la participació i la transparència, també volem contribuir a la regeneració democràtica i a modernitzar l'administració digital… Però sobretot en aquesta segona part del mandat ens ha de servir per establir el nostre pla estratègic de ciutat, el pla que ha de marcar cap on volem anar i què volem ser el 2025. I això ho volem fer amb tots perquè, independentment del que pugui passar a les eleccions, el que volem és que Esplugues tingui un rumb, un full de ruta, i que governi qui governi, l'accent sigui el nostre propi accent i ho hàgim construït de manera consensuada.

Més notícies d'Esplugues a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

0 Comentaris
cargando