Anar al contingut

Estudi sobre l'oferta comercial

Un informe revela que 'només' un 12% de locals de BCN estan tancats

Sant Andreu lidera les zones de risc, amb una de cada quatre persianes abaixades el 2012

El cens dels districtes situa Ciutat Vella com el més actiu amb un 8,3% de negocis buits

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

un negoci que es tanca d'un dia per l'altre; un altre que sorgeix amb la mateixa celeritat... i un munt que llangueixen amb la persiana abaixada a falta d'inversors, de crèdits o de perspectives. Els locals buits als carrers de Barcelona conformen una de les mil targetes de presentació de la crisi. La bona notícia és que malgrat l'aparatositat dels tancaments en alguns carrers, el balanç total de la ciutat és més que saludable, i molt millor que el d'altres municipis catalans: només un 12% dels baixos comercials de la capital catalana estaven inactius l'any passat, segons un detallat cens realitzat a tots els districtes al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Les millors notícies són per a Ciutat Vella, amb només un 8,3% del seu potencial econòmic paralitzat, mentre que Sant Andreu se situa a la cua, amb el 25,8% d'oferta en blanc.

L'onada de tancaments registrada des del començament de la crisi ha repercutit a tota la ciutat i ni tan sols els grans eixos comercials de barri se n'han lliurat, com ha anat informant aquest diari. No obstant, moltes vegades els relleus han estat ràpids, promoguts per nous emprenedors i per desocupats que buscaven una sortida laboral després de capitalitzar l'atur. Faltava conèixer amb xifres reals el que només la intuïció i la casuística per zones posava en evidència, però que ni l'ajuntament sabia quantificar.

L'estudi de l'Observatori Econòmic Urbà Eixos.cat que acaba de culminar deixa clar que la situació del comerç a la majoria de districtes és solvent, però també obre una línia de treball per poder estudiar l'evolució del comerç a la ciutat, tant pel que fa a volum d'obertures com a tendències de negoci.

El recompte portat a terme a Barcelona pentina la majoria dels carrers. Dels 42.623 locals detectats, 5.161 estaven tancats, ja fos en venda, lloguer, utilitzats temporalment com a magatzem o bé sense cap ús.

CENTRALITAT I TURISME / Les xifres constaten que la centralitat és clau per al desenvolupament comercial rendible. Ciutat Vella no s'ubica al capdavant en locals oberts per casualitat, sinó sobretot per la fortalesa turística de la zona, que exerceix de dinamitzador. La segueixen Sarrià-Sant Gervasi (8,8%) i les Corts (9%), cosa que els autors de l'estudi atribueixen a la renda familiar superior que es dóna a les dues zones. Tot seguit se situa Gràcia, també privilegiat per ubicació i per ser susceptible de captar visitants d'altres zones, amb només un 9,7%.

Per ordre, ja amb dos dígits, hi ha Sants-Montjuïc (10,8%), Nou Barris (11,1%), Sant Martí (11,2%) i l'Eixample (11,9%). Aquest últim, malgrat la seva centralitat, és víctima de la seva extensió i de comptar amb diverses àrees d'oficines i poca densitat comercial. Totes elles són xifres considerades òptimes al document

Els números vermells, resultats per sobre del 20%, es consideren perillosos en la mesura que poden generar desequilibris comercials i acabar deprimint alguns carrers per falta d'activitat. Una situació que es dóna no només a Sant Andreu, sinó també a Horta-Guinardó (21,4%) i no és contradictòria amb el fet que totes dues tinguin eixos comercials potents, encara que comptin amb molts carrers secundaris més castigats per l'efecte de la crisi.

La seva situació relativament perifèrica i les rendes una mica per sota de la mitjana, juntament amb l'escassa presència turística expliquen aquests resultats, segons l'opinió de David Nogué, director d'Eixos.cat i de l'empresa Planol.info, que impulsa el detallat treball de camp. L'expert afegeix que el cas de Nou Barris, tot i la conjuntura semblant, comptabilitza menys tancaments pel fet que el seu model urbanístic ha fet que moltes plantes baixes es dediquin en menys mesura a ús comercial.

A la província, Santa Coloma i Mollet del Vallès, per exemple, també superen aquest llindar.

Nogué assenyala que tot i que a Barcelona no hi ha cap registre històric comparatiu amb aquestes dades (aquest any sí que el podran començar a fer), l'experiència en altres localitats catalanes ja revela que alguns negocis són més estables, com per exemple una carnisseria o un establiment molt especialitzat, mentre que altres tenen molta més rotació, com ara la moda. No només a causa de la crisi, sinó també perquè l'obertura d'aquesta classe de negocis no requereix tant de coneixement del sector i és terreny adobat per a neòfits.

I encara que aquesta primera revisió de moment no categoritzi l'oferta actual de negocis en marxa, sí que dóna peu a intuir in situ l'obertura a preu fet de botigues d'estètica i de perruqueria que viu Barcelona, de bars (tant traspassats, sobretot a immigrants, com de noves cafeteries i similars) i també d'alimentació de supervivència, és a dir, colmados per proveir urgències del veïnat més pròxim.

0 Comentaris