¿Què és la fenetilamina, el ‘neurotransmissor de l’amor’ que crea addicció?

Les papallones a l’estómac no són l’únic que es mou al nostre interior quan estem enamorats. Hi ha multitud de substàncies químiques que s’alliberen quan el sentiment d’atracció cap a una altra persona o la sobreexcitació augmenten. Entre les ‘drogues naturals’ que produeix el nostre organisme, n’hi ha una en especial que s’associa a aquesta etapa: la fenetilamina.

Tal com recull el portal especialitzat Psicología y Mente, es tracta d’un neurotransmissor que es relaciona directament amb l’enamorament i tots els canvis que aquest provoca en el funcionament del nostre sistema nerviós. Englobat dins del grup de les amfetamines, aquest aminoàcid actua estimulant la sensació d’alegria, eufòria i exaltació. A més, la secreció en altsnivells de fenetilamina deriva en l’alliberament de dopamina, que, sumada a altres compostos, explicaria la pèrdua de gana o la capacitat d’una persona enamorada per prescindir del son que experimenten les persones quan estan enamorades o després del consum de certes drogues o aliments com la xocolata.

«Fins que la química ens separi»

Notícies relacionades

El poliamor des de dins: «No som un matrimoni més un, som tres i som feliços»

Què fer si el teu fill pega altres nens? La reflexió del pediatre Carlos González: "No et pots asseure en un banc del parc..."

Tot i que els més romàntics creguin que es pot estar enamorat tota la vida, el nostre organisme no opina el mateix. La raó és ben senzilla: el cos no pot aguantar tant temps amb els nivells d’activació o excitació propis d’aquesta etapa, de la mateixa manera que no és capaç de mantenir-se eufòric en tot moment. Així, doncs, cal deixar clar que, si bé pot arribar a durar setmanes, mesos i, fins i tot, anys, l’enamorament no dura per sempre.

Una qüestió molt diferent són els desamors o amors no correspostos, situacions en les quals deixem de produir aquest neurotransmissor i, consegüentment, l’eufòria es torna tristesa i abatiment en un procés molt semblant al de la síndrome d’abstinència en un addicte a les amfetamines. Per sort, com comentàvem anteriorment, aliments rics en fenetilamina com la xocolata, el plàtan o l’ou ens poden ajudar pal·liar (en la mesura possible) aquests efectes.