¿Quant val al núvol la nostra intimitat?

La realitat ha superat la ficció de Sex Tape. En aquest cas, personatges públics han vist que imatges seves privades han estat robades dels seus comptes d'iCloud, un proveïdor d'emmagatzematge al núvol com el que molts utilitzem per no perdre les nostres imatges de record si extraviem el mòbil o la tauleta. És cert que l'esforç realitzat per robar imatges de famoses actrius haurà estat més intens del que qualsevol hacker faria per robar les nostres, però al seleccionar i utilitzar aquests serveis d'emmagatzematge a la xarxa hem de tenir en compte que algun dia podem ser personatges importants, i que a més ara ja ho som per a la nostra família i els nostres amics.

Per evitar ser víctima d'aquests atemptats a la nostra intimitat hauríem de tenir en compte les mesures següents:

-Utilitzar proveïdors que emmagatzemin les dades només a la Unió Europea. La nostra legislació sobre protecció de dades personals és molt més restrictiva que la d'altres països, com els Estats Units. L'ENISA (Agència Europea per a la Seguretat Informàtica) ha publicat unes recomanacions de qualitat de servei de proveïdors al núvol, però només els grans clients poden exigir-ne el compliment.

-Hem de canviar amb freqüència les nostres contrasenyes, especialment quan transcendeixi que s'han robat de servidors en els quals tenim un compte. En el cas present, els usuaris d'iCloud haurien de fer-ho, especialment si es té el mal costum de compartir contrasenyes en diversos comptes.

-El Parlament Europeu està lluitant per aconseguir que les nostres dades puguin ser eliminades de la xarxa: el dret a l'oblit. Hauríem de comprovar que el nostre proveïdor ens garanteix aquest dret en la seva política de privacitat de dades personals.

Els serveis gratuïts, com l'emmagatzematge o les xarxes socials, en realitat no ho són, sinó que ens els ofereixen a canvi de la publicitat a la qual ens exposen, i per fer-la eficient la condicionen als textos o a les imatges que compartim. Quan acceptem aquests serveis, autoritzem els proveïdors a accedir a la nostra informació, amb poques limitacions o cap. Hem de pensar si perdre la nostra intimitat compensa els avantatges d'utilitzar-los.

Hem d'aprendre a valorar les nostres dades personals. I les imatges ho són: poden reflectir la nostra ideologia política, religiosa, sexual (dades especialment sensibles), però també indicar els locals o els llocs que visitem i fins i tot quan ho fem, informació que pot ser utilitzada per acomiadar-nos, si ha estat en horari laboral, o robar-nos, si un lladre sap que estem de vacances.

Notícies relacionades

Cel·lulitis: Tot el que cal saber sobre la “pell de taronja”... i consells per desfer-se’n

Salmonel·losi, la intoxicació estrella de l’estiu: riscos, símptomes i consells pràctics per evitar la infecció

Per evitar-ho, la millor solució és xifrar les dades. Hi ha alguns proveïdors que ofereixen aquesta opció, però són pocs. Des del nostre ordinador podem comprimir els fitxers compartits a la xarxa i protegir l'accés amb una contrasenya, o amb certificat de firma electrònica, que enviarem a amics, familiars o companys de feina per un altre canal (Whats­App, e-mail...). Així, tot i que la protecció no és gaire forta, evita els buscadors.

Expert en seguretat informàtica. Fundador de l’Escert-inlab-UPC.