LA NOVA MOBILITAT

«Els patinets són més inestables i menys visibles que les bicicletes»

«A diferència dels ciclistes, en el futur els patinadors hauran de tenir assegurança, casc i armilla», afirma Jorge Ordás, subdirector general de Mobilitat de la DGT

«La matriculació no la contemplem, però escoltarem els municipis que ens ho plantegin», comenta

zentauroepp50327610 jorge ordas191010140756

zentauroepp50327610 jorge ordas191010140756 / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

Sense que la Direcció General de Trànsit hagi pogut aprovar encara el reial decret que haurà de començar a posar una mica d’ordre al caos actual, expulsant els patinets elèctrics de les voreres, des de Barcelona se li reclama que vagi més enllà i obligui a matricular-los i contractar una assegurança. El Govern està en funcions des d’abril, però la realitat no s’atura. Jorge Ordás, subdirector general de Gestió de la Mobilitat de la DGT, aclareix els detalls i les raons de l’ofensiva normativa que prepara el seu departament.  

-Fa temps que van anunciar que pensaven fer que l’assegurança fos obligatòria, però més endavant, sense precisar una data.

-Cert. Igual com el casc i l’armilla reflectora. No seria assenyat donar una data perquè aquests canvis són de pes i requereixen la modificació d’altres reials decrets i fins i tot lleis. Quan es constitueixi el Govern, començarem pel decret que dona entitat jurídica a aquests vehicles i en regula els aspectes més bàsics. En una segona fase abordarem aquestes tres qüestions.

-¿Com seria l’assegurança?

-Podria estar en la línia de les assegurances que s’estan exigint a les empreses de patinet compartit o les que ofereixen algunes companyies. Una assegurança obligatòria pels danys que es poden causar, independentment que cadascú vulgui assegurar també els danys que es produeixen en la mateixa persona. Però estem en fase d’estudi, amb converses obertes amb el sector de les assegurances.

-¿Per què el casc?

-El casc és un element fonamental a l’hora de protegir el cap. Sabem que les pitjors lesions venen derivades de cops al cap. Tot i que ara no sigui obligatori, ho recomanem vivament, igual com l’armilla reflectora.

-¿Les tres obligacions seran d’aplicació a les bicicletes?

-No. Són vehicles diferents.

-Les associacions d’usuaris de vehicles de mobilitat personal afirmen que haurien de ser tractats igual que els ciclistes.

-Pot semblar similar a la bicicleta, però la realitat és que quan aquest tema el tractes amb laboratoris industrials, es veu clarament que hi ha diversos elements diferenciadors. La més rellevant és la mida de la roda. Són vehicles molt més inestables i amb una frenada que amb aquesta mida de roda impediria frenar en condicions de seguretat. Per això en el primer decret posarem limitacions de velocitat i vetarem que circulin per les vies interurbanes. La mida de la roda faria que qualsevol defecte a la carretera tingués un final catastròfic. També són menys visibles i una mica més vulnerables que les bicicletes, per això l’armilla i el casc.   

 -¿També són més perilloses per als vianants?

-El principal problema és que aquests vehicles estan circulant en molt casos per la vorera. És la queixa que més ens arriba. És un vehicle poc sorollós, el que és bo des del punt de vista de la contaminació sonora, però que fa més difícil la convivència amb el vianant. Per això al considerar-los vehicle, en el primer decret els traurem de la vorera, cosa que serà positiu per pacificar les ciutats.

-La matriculació sembla necessària perquè les policies municipals i fins i tot els ciutadans puguin denunciar els que incompleixen aquesta norma.

-Tècnicament és complex. A més, són vehicles de vida molt curta. En principi, pensem que n’hi ha prou amb les mesures previstes, però si hi ha municipis com el de Barcelona que ho demanen, escoltarem el que ens plantegin.

Notícies relacionades

-Tampoc se’ls dona una alternativa, perquè després no poden circular per carrers normals. Només pels carrils bici i carrers molt específics.

-Aquests aspectes ja els hauran de regular per ordenança els ajuntaments, això no és la nostra competència. Madrid i Barcelona ja ho han fet. És una tasca dels municipis estendre cada vegada més les xarxes de vies segregades, on se separin els cotxes de bicicletes i vehicles de mobilitat personal.