2022
Terrassa proposa un pressupost de 280 MEUR amb retencions cautelars a l’espera del càlcul de plusvàlua
Els comptes sumen prop de 20 MEUR més respecte a les de 2021 amb atenció especial a l’Espai Públic i Servei Públic
El ple de l’Ajuntament de Terrassa (Vallès Occidental) debatrà aquest divendres el pressupost del 2022, que el govern municipal situa en 280,4 milions d’euros, prop de vint més que els comptes del 2021 (260,55).
El tinent d’alcalde de Serveis Centrals i Govern, Isaac Albert, i la tinenta d’alcalde de Territori, Lluïsa Melgares, han presentat els números per al pròxim exercici, una vegada coneguda la sentència relativa a l’impost de les plusvàlues, i pel qual el consistori aplicarà una retenció cautelar de 12 milions d’euros a l’espera que es realitzi el càlcul exacte de l’import.
La inversió més gran prevista en el pressupost ordinari estarà destinada a Espai Públic i Sostenibilitat (87,78 MEUR), seguit de Servei Públic (38,95 MEUR), en què es realitzarà un esforç de transformació i digitalització.
Fonaments de futur
L’executiu local ha plantejat els números per al 2022 com una aposta per establir els fonaments de futur després que els pressupostos del 2021 quedessin tocats per fer front a la pandèmia.
Així, es preveu passar dels 260,55 milions d’euros del 2021 als 280,4 milions del 2022, amb un pressupost ordinari de 215,73 MEUR (205,7 el 2021), i amb la incògnita de quina serà la xifra corresponent al superàvit ( 16,8 el 2021) i les aportacions externes que puguin rebre, com les procedents dels fons Next Generation.
Les inversions previstes en el pressupost ordinari per al pròxim exercici situen a l’Espai Públic a primera línia, destinant uns 85,78 milions d’euros. Es preveu millorar serveis com el de la neteja i el transport, així com la seguretat i transformar l’espai públic i el concepte energètic, lligat a polítiques de sostenibilitat.
38,95 milions al Servei Públic
El Servei Públic també preveu una forta injecció de diners, amb 38,95 milions d’euros que serviran per impulsar una transformació i organització dels serveis que s’ofereixen des de l’Ajuntament, així com la seva digitalització. Cicles de Vida obté 29,6 milions d’euros, mentre que en Drets Socials es destinen 27,59 i Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat 23,22.
Quant a l’impost de plusvàlua, s’ha estimat una xifra que se situa en els 12 milions per al 2022 d’acord amb un primer càlcul. «S’ha aplicat una retenció cautelar i instrumental», detalla Isaac Albert.
Al conèixer la sentència del Tribunal Constitucional van plantejar dos escenaris, un primer que suposava refer tots els comptes i un, que finalment s’ha aplicat, que consistia a apartar els diners previstos per fer-li front. Ara, no obstant, caldrà establir el càlcul real per saber quins són els diners que disposa de forma fefaent el consistori.
En cas de no haver optat per aquesta via, els comptes podrien haver-se dilatat, amb una aprovació que faria efectius els pressupostos 2022 a partir de finals de gener o principis de febrer.
Next Generation i altres fonts d’ingressos
Els comptes estan pendents d’integrar l’import relatiu al superàvit, que el 2021 va ser de 16,8 milions d’euros, si bé es preveuen que puguin arribar al consistori més diners. «És un pressupost realista, i pressuposem que arribarà una part molt important d’inversions de convocatòries que pot assolir una xifra d’uns 47 milions d’euros», apunta Lluïsa Melgares.
D’aquests, un gruix considerable correspondria als fons europeus Next Generation, que aportarien una quantitat no lligada en el dia d’avui als comptes del 2022.
D’allà sortirien uns 26,5 MEUR si s’accepten totes les propostes que planteja el consistori, entre elles la creació d’una ZBE i la transformació del sistema de transport urbà (17,5 milions d’euros) o la creació d’un model turístic basat en el passat industrial i l’arquitectura vinculada (6,8 milions d’euros).
Notícies relacionadesEl pressupost es va presentar en primera instància al juliol, i després d’haver-se presentat en audiència pública, haver treballat els números amb la resta de grups municipals de l’Ajuntament i haver-lo exposat en els consells de districte i els agents socioeconòmics, es portarà a aprovació inicial en el ple d’aquest divendres, 19 de novembre. La previsió és que la seva entrada en vigor pugui fer-se efectiva el mateix 1 de gener del 2022.
Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO
