Anar al contingut

PRÈVIA ELECTORAL

El debat sobre la municipalització de serveis i la tensió entre grups marca la campanya de les municipals a Terrassa

Els partits progressistes aposten per continuar el camí cap a la gestió directa, mentre que els conservadors s'allunyen de la qüestió

Per la seva banda, Jordi Ballart i el PSC entren en un estira-i-arronsa d'insinuacions a pocs dies dels comicis municipals

ACN / El Periódico

El debat sobre la municipalització de serveis i la tensió entre grups marca la campanya de les municipals a Terrassa

Després d’haver-se convertit en la primera ciutat catalana de més de 20.000 habitants a municipalitzar el servei de proveïment d’aigua potable, Terrassa afronta de cara als pròxims quatre anys reptes com la millora de la qualitat de l’aigua i la revisió de les tarifes. Ara, les forces polítiques progressistes locals volen anar més enllà i obren la porta a gestionar de manera directa serveis com els transports i els menjadors escolars.

El camí iniciat per Terrassa el volen seguir diverses poblacions catalanes durant els pròxims anys. És el cas de GironaSalt Sarrià de Ter, on el mandat s’ha tancat amb la gestió de l’empresa mixta Agissa, portada als tribunals per suposades irregularitats. La majoria de partits gironins s’han compromès que el servei sigui 100% públic quan acabi la concessió, l’any 2020.

Més municipalitzacions

De la mateixa manera que ja va fer l’actual alcalde de Terrassa, Alfredo Vega (PSC), en una entrevista amb EL PERIÓDICO en defensa del model de gestió directa de l’aigua, l’exalcalde i candidat de Tot per TerrassaJordi Ballart, ha afirmat a l’ACN que no es penedeix d’haver iniciat el camí cap a la municipalització de l’aigua –que ha acabat posant en marxa l’actual Govern– i, fins i tot, obre la porta a analitzar si és necessari internalitzar més serveis com els transports públics. "Hi ha una competència ferotge de multinacionals del sector i aquest tema pot acabar en els tribunals per molts anys si optem per un nou concurs".

Xavi Matilla, cap de llista de Terrassa a Comú (TEC), diu que la formació es planteja "valorar la municipalització de tots els serveis que acaben la seva concessió en els pròxims quatre anys". Considera que la gestió directa de l’aigua era el primer pas per posar en marxa "una nova manera d’entendre la ciutat".

Per la seva banda, Marc Medina (CUP) considera que el lideratge de la Taula de l’Aigua va ser clau per assolir aquesta municipalització i defensa que la millor manera de prestar un servei públic és mitjançant una gestió directa: "L’única manera per aconseguir una fiscalització real és aquesta", apunta el cupaire, que afegeix que s’ha d’internalitzar el servei d’autobusos urbans, el de menjadors escolars, el d’atenció domiciliària i el de neteja dels edificis municipals.

Una decisió de caràcter "ideològic"

Des de Ciutadans (Cs), el PP i Junts per Terrassa rebutgen aquesta opció i critiquen que tot el tema de l’aigua "es va portar a un terreny excessivament ideològic"Javier González, cap de llista de Cs, relata que "no existia una demanda ciutadana ni una mala percepció del servei", que des del seu punt de vista "estava ben gestionat" i tenia un preu "raonable".

Álex Rodríguez (PP) es mostra partidari de "no tocar el que ja funciona" i diu que "el drama va ser que el PSC es va veure empès per determinats sectors socials i per les forces polítiques a fer aquest canvi".

Per la seva part, Miquel Samper, número dos de Junts per Terrassa, adverteix que els sistemes de gestió "no són millors perquè els portin empreses privades o siguin assumits directament pels ajuntaments", i defensa que les dues opcions són bones sempre que hi hagi "un control del servei".

Samper assegura que la idea de municipalitzar l’aigua a Terrassa es va posar sobre la taula perquè el PSC havia deixat de banda el control de Mina". Davant la possibilitat de municipalitzar més serveis, Samper alerta que "ara no toca" i remarca que "el cost que implica tenir aquests serveis municipalitzats no és menor".

La implantació de l’aigua pública a Terrassa

El 10 de desembre del 2018, Terrassa es va convertir en la primera gran ciutat catalana a municipalitzar el servei de proveïment d’aigua potable. Per fer-ho possible el govern local va crear una Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) anomenada Taigua i va constituir l’Observatori de l’Aigua, un òrgan participatiu en què hi ha representants dels principals agents socials, polítics i empresarials de la població.

"Hem construït un model que ens aporta moltes coses que abans no teníem i que és necessari per gestionar un bé tan essencial com aquest", comenta a l’ACN l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, que afirma que la majoria del ple va considerar que "l’aigua havia d’estar a mans públiques", perquè era la millor manera "d’aconseguir més control del servei".

L’equip de Taigua ja ha començat a treballar en un pla director d’inversions per poder establir quines han de ser les prioritats en els pròxims anys. "Haurem de decidir si volem implementar mesures per millorar el sabor de l’aigua, guanyar eficiència per evitar pèrdues o definir quines polítiques socials i mediambientals volem promoure", apunta l’alcalde.

Destaca que l’Observatori de l’Aigua també haurà d’opinar sobre algunes d’aquestes qüestions com per exemple una possible revisió de les tarifes, que estan congelades des del 2014. "Podria passar que per implementar millores s’hagués d’incrementar la tarifa", indica.

Marc Cadevalldirector de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa, afegeix que en els pròxims mesos també es farà una renovació tecnològica. Així mateix, afirma que la gestió directa permetrà un estalvi anual de més d’un milió d’euros, perquè ofereix més marge en àmbits com el personal i els sous de l’estructura directiva, els beneficis d’empresa o la contractació pública de les obres.

Litigi obert

Quant a la relació amb l’antiga concessionària, Cadevall defineix el traspàs del servei com a "tranquil" tot i que hi ha sis contenciosos pendents de resoldre’s referents als acords del ple que van permetre crear la nova empresa pública Taigua i definir quins eren els béns que la companyia hauria de tornar a l’ajuntament.

Amb tot, explica que el consistori i Mina van arribar a un pacte que contemplava la utilització de les mateixes oficines, el lloguer del sistema informàtic o l’explotació per part de Taigua d’una sèrie de pous que Mina té a Terrassa a canvi de proporcionar a l’empresa la quantitat d’aigua necessària per proveir Matadepera i Ullastrell.

De fet, al març el jutge va donar la raó a la companyia en un d’aquests contenciosos, al considerar que la part de la xarxa corresponent al centre de la ciutat és propietat de Mina. El govern local ha recorregut la sentència.

Un camí complex

Una de les principals conseqüències del pas a la gestió directa va ser la dimissió de l’exalcalde socialista, Jordi Ballart, que assegura que l’"assetjament" que va rebre per defensar aquesta opció va ser un dels motius que, el novembre del 2017, el van portar a renunciar.

"L’endemà d’haver anunciat públicament el meu posicionament, interessos ocults al voltant de l’aigua en connivència amb alguns sectors del PSC van començar un fort assetjament cap a la meva persona", apunta a l’ACN Ballart, que afirma que va veure clar que "la municipalització era l’única garantia que les decisions sobre aquest bé es prendrien a la ciutat".

Ballart explica que la clau de l’èxit del procés que s’ha viscut a Terrassa ha sigut el recolzament rebut –20 de 27 regidors del ple hi van votar a favor.

La disputa entre Ballart i el PSC de cara a les municipals

En el context de la campanya de les municipals del pròxim 26-M, la tensió entre l’exalcalde Ballart i la seva anterior formació continua patent. Ahir,20 de maig, l’alcaldable per Tot per Terrassa va anunciar en un comunicat que paralitzava la seva campanya per “joc brut del PSC i mitjans còmplices”.

Més enllà del comunicat, Tot per Terrassa va anunciar que va presentar una denúncia davant els Mossos d’Esquadra i que va sol·licitar una reunió amb el grup local del PSC per parlar “sobre la campanya de difamació contra Jordi Ballart”.

Els socialistes no van tardar a pronunciar-se i van lamentar les "acusacions directes" de Ballart i van exigir a l’alcaldable de Tot per Terrassa "claredat i concreció", perquè, afirmen des del PSC a l’ACN, el comunicat de Ballart no exposa "arguments, sinó insinuacions".

En un altre comunicat, el PSC afirma que no comprèn per què Ballart decideix suspendre els seus actes de campanya i declina, "a tres quarts d’hora d’iniciar-lo", la seva assistència a un debat electoral. El partit entén que els debats són "els millors espais" per dirigir-se a la ciutadania i, si és necessari, denunciar situacions injustes.

Més notícies de Terrassa en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA