ÒBIT
Mor el periodista Josep Maria Ducamp, orgull i passió
Va ser una figura clau en la informació del Barça i el tennis

Ladislau Kubala el va batejar com ‘el Nano’. I aquest sobrenom era el gran orgull de Josep Maria Ducamp i Vilanova, que dimecres va morir als 85 anys a Barcelona. Res era més important que l’amistat que va tenir amb el llegendari jugador del Barça, amb qui, explicava sempre, va compartir entrenaments al camp de l’Espanya Industrial –«em va ensenyar a llançar les faltes amb efecte, deia»– i a qui admirava amb devoció des que el va conèixer de petit.
Ducamp va arribar a jugar als juvenils del Barça, però una greu lesió li va impedir complir el somni de ser futbolista professional, tot i que sempre va mantenir aquesta gran amistat amb ‘Laszi’ i tots els jugadors de l’històric Barça de les Cinc Copes.
No va poder jugar al màxim nivell futbolístic, però es va treure el títol d’entrenador i va arribar a dirigir la selecció de Catalunya i el Club Esportiu Europa, entre altres clubs, abans de compartir la seva passió pel futbol amb la del periodisme, en què va ser un dels pioners esportius.
Inicis en el tennis
Es va iniciar a Ràdio Nacional d’Espanya i va ser subdirector del desaparegut diari esportiu Dicen. Va fundar també el diari esportiu ‘4-2-4’, va dirigir la revista degana ‘Tenis Español’, la ‘Vez del Club del FC Barcelona’; va treballar a ‘Mundo Deportivo’, a TVE com a comentarista i va ser col·laborador d’El Periódico de Catalunya, a més d’autor del llibre ‘30 años de Tenis Español’ (1987) i ‘L’era Núñez’ (1998).
La seva altra gran passió, el tennis, deia que va començar «a la pista central del RCT Barcelona», on, de molt jove, ajudava el seu pare servint als tennistes les begudes de la nevera que Coca-Cola va instal·lar per als partits del torneig Godó. En aquest escenari va conèixer les llegendes del tennis mundial i va compartir aventures, com a periodista, amb l’equip espanyol de Copa Davis format per Manolo Santana, Joan Gisbert, Lis Arilla, Juan Manuel Couder i el capità, Jaume Bartrolí.
Pioner de la Copa Davis
«Ducamp se’n va a Austràlia», va publicar el vespertí Dicen a la seva portada a cinc columnes amb una foto seva pujant a l’escaleta de l’avió a l’aeroport del Prat. Ho recordava amb orgull per haver sigut l’únic periodista de premsa escrita que va estar a la final de Sydney el 1965. Va ser un més d’aquell equip i fins i tot va fer de capità en unes exhibicions que es van jugar abans de tornar a Espanya. «Bé, m’asseia a la cadira i els donava la tovallola», deia fent broma.
Des d’aquell moment va cobrir com a enviat especial els tornejos de Grand Slam i les primeres victòries del tennis espanyol amb Santana a Wimbledon (1966), Andreu Gimeno a Roland Garros (1972) i Manuel Orantes a l’Obert dels EUA (1975) i el Masters (1976). En aquella època daurada com a periodista va cobrir també la informació del Barça, les copes d’Europa, Mundials i va conviure de manera molt pròxima amb els millors esportistes dels anys seixanta i setanta.
‘Duki’, com l’anomenaven els seus amics, explicava ufanós que havia entrevistat llegendes de l’esport. Entre aquestes entrevistes destacava sempre la que va aconseguir fer a Mohamed Ali (Cassius Clay), a la mateixa casa del mític boxejador nord-americà.
En aquests viatges va establir contactes per emprendre una nova etapa de la seva carrera professional en què el periodisme, que mai va abandonar, va passar a una segona línia i en la qual va dirigir la multinacional de roba esportiva Ellese, a la seva seu de Barcelona, on va fitxar l’esquiador Paquito Fernández Ochoa, abans de guanyar l’or olímpic a Sapporo 72 i va ajudar a tennistes espanyols, entre ells joves talents com Arantxa Sánchez i Sergi Bruguera, amb contractes de roba de la seva marca.
Etapa polièdrica
En aquella etapa tan polifacètica com polièdrica va ser també el responsable de premsa del Godó i posteriorment va organitzar el torneig femení de la WTA a Barcelona, ja en època d’Arantxa i Conchita Martínez.
Notícies relacionadesDucamp també va ser l’impulsor el 1981 del torneig d’exhibició Europa-Amèrica, que es va disputar al Palau dels Esports de Barcelona i en què van jugar per part de l’equip europeu Ivan Lendl, Adriano Panatta, Manolo Orantes i Yanick Noah, que va substituir a última hora Björn Borg, malalt, mentre que per part de l’equip americà van jugar John McEnroe, Guillermo Vilas, Vitas Gerulaitis i Gene Meyer. Una competició que va durar tres dies amb gran afluència de públic, però que no es va tornar a disputar per falta de finançament.
El tennis català ha inaugurat fa una setmana un ‘hall of fame’ per homenatjar i recordar tots aquells que han fet la història d’aquest esport. Si hi ha un periodista que hauria d’estar en aquest saló de la fama és Josep Maria Ducamp i Vilanova (Barcelona, 25 de juliol de 1937).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un pla que va impulsar el Govern Aragonès El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona
- Educació a Catalunya Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»
- Baròmetre de juny Enquesta CIS: El PSOE es dispara i aconsegueix el seu màxim avantatge sobre el PP malgrat els escàndols judicials
- Asador "Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor
- Educació Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"
- Anàlisi L'atac d'Israel busca debilitar Iran en plena negociació nuclear amb Estats Units
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Transport públic Aprovat de forma inicial l'Estudi Informatiu per allargar el Trambaix a Sant Feliu de Llobregat
- La afició del Espanyol reacciona al fichatge de Joan Garcia pel Barça: "És un traïdor i li farem passar malament a Cornellà"
- UN RELLEU A LA PORTERIA El Barça paga la clàusula de 25 milions i fitxa Joan García, el porter de l’Espanyol