Nadal conquista el seu vuitè Roland Garros

Ni la pluja, ni les inoportunes reivindicacions d'uns espontanis a la grada, ni el bon moment del seu amic David Ferrer han pogut evitar que Rafael Nadal guanyi el seu vuitè Roland Garros. El tennista mallorquí ha superat l'alacantí, debutant en una final de Grand Slam als 31 anys, en 2 hores i 16 minuts (6-3, 6-2 i 6-3), per mossegar per vuitena vegada la Copa dels Mosqueters a París. És el 12è títol gran en el palmarès de Nadal, cosa que l'equipara a l'australià Roy Emerson i el deixa sol per darrere de Pete Sampras (14) i Roger Federer (17).

Ferrer no ha pogut fer gaire davant un jugador que ha guanyat tantes vegades a París que tota la resta de tennistes espanyols junts en tota la història. Per primera vegada, un jugador inscriu el seu nom per vuitena vegada en un mateix torneig del Grand Slam. Nadal segueix comptant la de Robing Soderling el 2009 com la seva única derrota en l'argila parisenca, on ha guanyat 59 partits en nou edicions, una més que Federer amb sis participacions menys.

Lluita contra la història

El repte del tennista alacantí a la central Philippe Chatrier era titànic. '{Ferru'} no semblava lluitar {només} contra Nadal, sinó contra la història. I s'ha repetit la mateixa història que en els últims 16 enfrontaments sobre terra entre tots dos. La victòria del mallorquí s'ha encarrilat aviat. En el tercer joc del primer set, ja {li} ha trencat el servei al rival. L'alacantí l'ha recuperat en el següent joc, però al segon trencament ja no ha pogut aixecar el set.

Per moments, Ferrer se n'ha anat del partit. Nadal s'ha emportat els tres últims jocs del primer i els tres primers del segon. Sis jocs d'una tacada que han fet mal en la moral de l'alacantí, que ha tornat a cedir el seu servei en el sisè joc. El 5-1 deixava sentenciada la mànega, per més que Ferrer hagi tret la casta per aconseguir un {'contrabreak'} que no ha fet sinó allargar l'agonia. Nadal no ha tingut ni que esperar al seu servei, ja que els nervis han traït Ferrer amb el seu servei (doble falta inclosa) i han posat el 2-0 al marcador.

{Usain} {Bolt} i Pau Gasol

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Nadal {ho} tenia molt fàcil. Ha posat la directa, ha sumat el primer joc del tercer set en blanc i ha trencat novament el servei de Ferrer en el segon. Però la resistència és la marca de la casa de l'alacantí i n'ha fet {gala} al tornar a igualar el marcador (2-2). Potser si hagués aprofitat la bola de {'break'} que ha tingut amb 3-3 podria haver allargat {una mica més} la final, alterada dues vegades per uns espectadors que han intentat reivindicar alguna causa fins i tot encenent una bengala. O si la {direcció} del torneig hagués decidit aturar el partit per la pluja (tot just hi ha hagut un minut d'{aturada} pels dubtes, però el partit ha seguit {tot i} les queixes de {'Ferru}').

Però la final ha seguit. Mentre la Philippe Chatrier corejava el nom de David (amb ganes de veure més tennis, però també amb les ganes de cada any de veure un guanyador diferent), Nadal ha posat el 4-3 al marcador. {Després}, una altra doble falta del rival {li} ha permès servir per guanyar i no ha {desaprofitat} l'oportunitat per arrebossar-se per vuitè any en la terra parisenca abans de recollir el trofeu de mans del velocista {Usain} {Bolt}, mentre Pau Gasol {el} mirava orgullós des de la grada. "Ens veiem l'any que ve", ha promès als espectadors de la central.