El míting de la Belén

Però el missatge que veritablement li interessava promocionar va trigar deu segons a anunciar-lo: "Mira, Broncano: a partir del setembre estic disposada que em facis un bon contracte". Sens dubte era un oferiment que es podia gestionar des de l’elegància i la privacitat en un despatx, però la Belén no té pèls a la llengua i es va postular públicament.

Tot això té una explicació anomenada el mal del famós, que té diverses arestes, i que explica que qualsevol celebrity, tant si ho és com si se n’apropia, aprofiti qualsevol circumstància per buscar un reconeixement en forma d’aplaudiment fàcil quan està davant del públic. Es tracta d’acabar una frase amb un to de proclama d’un míting barat. I l’Esteban no va desaprofitar l’ocasió per fer un al·legat a favor dels autònoms.

"Els autònoms els hem de recolzar", va dir a Broncano. Com que va comprovar que el públic no reaccionava, va repetir la frase amb més èmfasi: "¡Els autònoms els hem de recolzar!". Llavors sí. El públic va aplaudir... i ella també s’hi va afegir. No existeix una vulgaritat tan profunda com pronunciar una frase i aplaudir-se a si mateix. Comprovin-ho a casa fent el mateix mentre es miren al mirall i verificaran aquest ridícul.

Notícies relacionades

Una maniobra interessant

Fàstic de pederàstia

Ella va pensar que li estava quedant un míting meravellós, però va voler aprofitar el momentum, de manera que es va queixar de la inestabilitat del gremi. "¡És que si jo deixo de treballar, no tinc atur!". ¡Home, només faltaria: com li passa a tothom, Belén! Igual que més de tres milions i quatre-cents mil autònoms que hi ha al país i que cada mes han de pagar les quotes.

Va ser un míting meravellós... si no hagués sigut perquè la setmana passada es va deixar estimar per la seva antiga casa, Telecinco: "Jo soc més de ¡De viernes! que no pas d’El desafío". O sigui, que al final la cabra sempre tira a la muntanya.