Caitríona Balfe: «Sé que amb el final d’‘Outlander’ no acontentarem tothom, és impossible»

—¿Quins diria que són els reptes més grans de la Claire en aquest últim episodi?

En l’últim episodi... té un gran repte. Crec que es tracta de mantenir la fe.

—La producció ha rodat diferents finals per evitar filtracions i al principi de la temporada els actors encara no sabien quin s’emetria. ¿Ja en té alguna idea?

No, però algú en aquesta sala sí que ho sap i després intentaré treure-l’hi [riu]. No, no ho sé. Estic rebent els episodis setmana a setmana, com tothom. Així que estic tan a les fosques com els altres.

—¿Va plorar al rodar l’última escena?

L’última escena que vam rodar no és l’última de l’episodi, però sí, vaig plorar tota l’estona. Vaig plorar moltíssim en aquesta última temporada. I vaig plorar molt en l’última escena que vam gravar. No sé quina serà l’última escena de l’episodi, però sens dubte en l’últim capítol ploro molt.

—¿Li preocupa no estar a l’altura del final que esperen els fans?

Sí, és clar. Almenys a mi sí. Sam [Heughan, que interpreta el Jamie] i jo vam voler fer la vuitena temporada principalment pels fans i per tancar aquest viatge tan llarg en què ens hem implicat personalment i en què els fans han estat amb nosaltres. Volíem donar-los un comiat adequat. Però sé que no acontentarem tothom, és impossible. La comunitat de fans no és un bloc únic: hi ha moltes opinions, a la gent li agraden personatges diferents i coses diferents. Només espero que, quan mirin la sèrie en el seu conjunt, puguin pensar: «Ha sigut un xou increïble i estem molt contents d’haver-ne format part». Perquè els fans formen part d’això, tots hi estem junts. I jo estic molt orgullosa de tot el recorregut en el seu conjunt. Diria que el viatge de la Claire en aquesta última temporada és probablement el menys dinàmic de tots, i això va ser una mica frustrant, però és així com evoluciona la història, així passa també als llibres.

—En el setè episodi d’aquesta última temporada mor un dels personatges més estimats. ¿Hi haurà més comiats dolorosos?

No ho sé [riu].

—Aquesta temporada inclou canvis importants respecte als llibres, especialment amb la mort d’aquest personatge del qual parlàvem. ¿Creu que aquesta variació, o altres que s’han fet en anteriors temporades, eren necessàries?

Ens hem allunyat dels llibres aquesta temporada perquè la història de la Diana segueix endavant i sempre hem fet alguns canvis. ¿Era necessari? Sé que la Diana ha dit que no ho creia. Jo no ho sé. Crec que hi ha moltes maneres de fer aquesta temporada: amb algunes hi estic d’acord i amb d’altres no. Va ser una temporada complicada perquè treballàvem bastant a cegues: rebíem els guions just abans de rodar-los i normalment hauríem tingut una visió més global. Hi va haver moments en què em vaig sentir frustrada, especialment amb l’arc de la Claire, perquè potser m’hauria agradat un final més dinàmic per a ella. Però ser ‘showrunner’ és molt difícil i és impossible acontentar tothom. Matt [Matthew B. Roberts] va fer el que va pensar que era correcte, i aquesta és la seva feina. I qui ho vulgui diferent... que es converteixi en ‘showrunner’ [riu]. Al final, espero que la gent pensi: «Aquesta sèrie ens ha donat molt al llarg dels anys», i que així sigui.

—Han sigut 12 anys de la seva vida. ¿Sent que ja ha tancat definitivament aquella etapa o li ha quedat un buit?

No del tot, perquè seguim aquí parlant-ne, així que continua sent molt part de la meva vida. I sempre ho serà. Aquesta és la bellesa de participar en una sèrie així: no crec que deixi de parlar-ne o de la gent que he conegut gràcies a ella. A més, aquest últim any ha sigut molt bonic perquè he tingut oportunitats per fer altres treballs, molt variats, i això és emocionant a nivell personal. Potser quan s’emeti el final i ja no tingui aquesta connexió professional amb la sèrie ho sentiré d’una altra manera. Però sento que sempre serà una part enorme de la meva vida que no s’esborrarà.

—La sèrie li ha permès evolucionar no només com a actriu, sinó també com a directora i productora. ¿Creu que ha modelat la seva carrera?

Totalment. M’ha donat una carrera i estic profundament agraïda per això. He après moltíssim com a actriu. En una sèrie així et demanen de tot: el gènere fantàstic t’exigeix emocions molt intenses, però també hi ha acció, parts mèdiques, moments gairebé procedimentals... Crec que no hi ha res que no hagi hagut de fer en aquesta sèrie. Ha sigut increïble treballar amb actors i directors meravellosos. Ha sigut una experiència molt enriquidora. I també he après molt com a productora. Tenir l’oportunitat de dirigir és una cosa per la qual sempre estaré agraïda. No tenien per què oferir-me’l i van ser molt generosos. Em va encantar i ho vaig disfrutar moltíssim. Tot i que sento que encara estic començant en això, que continuo aprenent.

—¿Segueix en contacte amb Sam Heughan, la seva parella en la sèrie? ¿Els actors comparteixen algun grup de WhatsApp?

Hi ha diversos grups, i no tots són a WhatsApp (riu). Alguns continuem sent de missatges tradicionals. Tot i que al Sam li encanten les notes de veu, n’és molt fan, i jo al final m’hi estic sumant. És clar que seguim en contacte. Són amics molt, molt pròxims. El Sam i jo ens veiem quan podem, tot i que està molt ocupat. Parlem molt, ens escrivim. També parlo molt amb la Sophie [Skelton, que fa de Brianna], amb John Bell [que interpreta Ian], amb la Lauren [Lyle, que dona vida a Marsali], amb l’Izzy [Meikle-Small, que fa de Rachel]... Intento veure’ls sempre que puc. Ara som com una família i això no s’acaba.

Notícies relacionades

Manu Sánchez i Mercedes Milá

‘The Lady’, la sèrie sobre Sarah Ferguson boicotejada per la seva protagonista, arriba a Espanya

—A alguns actors els costa desprendre’s de personatges tan icònics que han interpretat moltes temporades. ¿Li preocupa que l’encasellin?

No... Tot i que potser m’hauria de preocupar (riu). Però no. Estic en una posició molt privilegiada: he tingut una feina increïble durant més de 10 anys i continuo podent treballar en altres coses. No és que tingui mil ofertes i triï el que vulgui, no ho dic així. Però sí que, si m’arriba un projecte que és bàsicament una altra versió de la Claire, puc dir que no. És una indústria difícil i hi ha molta gent passant-ho malament, així que poder treballar ja és un privilegi. Per això estic molt agraïda. Aquest any he fet projectes molt bonics, amb gent formidable, tots diferents i emocionants. Em sento molt afortunada.