El col·lapse de David Uclés

Els que acudeixen puntualment com a convidats a un plató de televisió i no estan acostumats a l’entorn, i, a més, noten que aquest tampoc és el seu hàbitat natural, és normal que se sentin afectats durant una emissió en directe. Pel que sigui. Perquè n’hi ha que es posen nerviosos per la transcendència de la dinàmica del directe, perquè d’una manera inesperada el cor comença a bategar amb força tres segons abans de començar a verbalitzar, per la presència d’aquest intimidatori pilot vermell que apunta al convidat, perquè es vol tenir un discurs organitzat amb subjecte, verb i predicat i no sempre és així... I és llavors quan el cervell entra en una mena de col·lapse. Doncs això és el que va passar a l’escriptor de moda, David Uclés, en la seva recent visita al programa Col·lapse de TV3.

Durant la seva última intervenció televisiva a la televisió catalana, Uclés va patir moments semblants als d’aquells tertulians que tenien com a únic objectiu buscar que el públic tanqui amb aplaudiments cadascuna de les seves opinions. Històricament això sempre ha sigut molt propi de perfils baixos. Però en aquest cas, Uclés no va aconseguir articular un discurs mínimament intel·ligible. Tot i que almenys va gaudir de la sort que passés més o menys desapercebut.

Notícies relacionades

‘Crims’ torna a TV3 amb set històries marcades per l’engany

La Nit de les Lletres Catalanes

El modus operandi ha sigut l’habitual i Uclés, pels nervis del directe, la tensió, o el que sigui, va executar aquest manual a la perfecció: va verbalitzar massa ràpid, es va arribar a menjar algunes paraules, va evitar que qualsevol silenci es prolongués més de mig segon, va impregnar de tòpics les argumentacions... ¿Un exemple? Cap problema. Vet aquí: "Barcelona és impressionant, és a dir... Barcelona és impressionant com a ciutat cosmopolita perquè... és veritat. És a dir... Perquè s’hi veuen totes les èpoques, la que la mateixa ciutat ha sobreviscut de fa dos mil anys... es veuen a la ciutat (?). Es veuen els barris que han sigut una mica més menyspreats per... ja sigui per la mateixa ciutat o pel centralisme peninsular (?)". I ho va dir tal com raja, sense treure’s la gorra i a tota velocitat. Tu pots ser molt bo en la teva feina, que ho és, però, si no comuniques bé ni el teu talent ni les teves habilitats, tenim un problema.

Recordo que en el mític programa El informal, que va emetre al seu dia Telecinco, feien un experiment semblant. Sobreimpressionaven paraula per paraula discursos semblants al d’Uclés i en el resultat apareixien perles semblants. No seria una mala idea fotocopiar aquella secció amb altres convidats.