La tele de fa dues dècades

Tenim la percepció (o almenys, jo la tinc) que si mirem cap enrere ha passat relativament poc temps, però en realitat són ja 25 anys, cosa que es tradueix pràcticament en una generació. N’hi ha que pensen que això va passar abans d’ahir, mentre que d’altres consideren que unes imatges televisives de l’any 2000 ja són catalogables perfectament com a vintage.

Recordem la psicosi que vam viure els últims mesos de 1999 quan se’ns anunciava que era possible que els ordinadors i nombrosos serveis lligats a aquests s’aturessin la nit de Cap d’Any del canvi de mil·lenni. És més: el programa de l’especial de final d’any a TV3 el va presentar Andreu Buenafuente amb la factoria d’El Terrat sota el títol El defecte 2000, i al final l’únic que va passar van ser… rialles. Ignoro si tindrem el mateix canguelo per al pròxim canvi de mil·lenni, que ens arribarà l’any 2999. No es preocupin que ja ho comentaré en aquesta columna d’EL PERIÓDICO alguns dies abans…

Posats a continuar mirant pel retrovisor d’un dia com avui, no de fa 25 anys sinó de fa 20 anys, a Telecinco arrasava Siete vidas, tota una cita televisiva ineludible tots els diumenges a la nit. ¡¡Quina sèrie tan ben parida i quins personatges tan ben escrits i tan ben interpretats!! Amb raó en el seu últim episodi l’audiència va arribar gairebé al 30%.

Posteriorment, i a la mateixa cadena de Fuencarral, una nova entrega de La noche con Fuentes obtenia un 21% d’audiència, que llavors va ser qualificat com una "audiència meritòria", una xifra que avui dia seria el somni humit de qualsevol cadena.

Notícies relacionades

Els enemics de la ràdio

Una família amb 12 fills revela la xifra que paga l’any al supermercat: "Hem doblat les despeses"

Els informatius no parlaven de polítics que s’inventaven el currículum, perquè no ho sabíem, ni els adolescents s’informaven per TikTok. Telecinco (amb la presentació de Fernando Olmeda i Carme Chaparro) s’emportava la palma superant el 23% d’audiència. ¡Com han canviat els temps, María Fernanda!

La nostàlgia televisiva sempre ens acompanya en un meravellós viatge en què sempre trobem a faltar no només aquells programes, sinó també el lloc o les persones amb qui els vèiem. Un exercici que sempre és saludable, tot i que… sense abusar.