TELEVISIÓ I MAS
¿Substitut? El pitjor possible

Aquests dies, els que són les firmes habituals de programes de televisió i de ràdio deixen el seu lloc al substitut. Arribat el mes de maig de cada any, entre els directius de les empreses sorgeix la pregunta: "I en aquest programa, ¿a qui posem?". La resposta sempre és: "El pitjor possible".
Es tracta de canviar cares i veus mantenint el nivell d’audiència i de repercussió..., però sense passar-se. És a dir, que l’impacte del substitut no sigui una bomba perquè altrament la cadena té un problema; mantenir una certa equidistància entre el model, la contnuïtat, l’impacte amable, algun col·laborador o alguna secció que pel que sigui el titular de l’espai la recuperi per al setembre..., però també sense generar dubtes entre el titular i el substitut. I que l’estiu passi ràpid.
Deu fer un parell de mesos que vaig parlar personalment d’aquest tema amb el titular d’un programa d’èxit en una emissora de ràdio i a la meva pregunta: "¿Ja teniu tancat allò de l’estiu?", vaig rebre la resposta que un servidor sospitava: "¿El substitut, Sergi?; doncs com sempre, el pitjor possible". En termes de comunicació, una decisió intel·ligent, pactada amb els responsables de la casa, però alhora cridanera per la cruesa del terme.
D’aquesta manera cap persona de la cúpula directiva té cap dubte sobre el lideratge de qui presenta l’espai; a veure si el substitut ho farà extremadament bé i a algun directiu se li acut proposar una revolució per al setembre. Ja els dic que això ha passat, almenys i que jo sàpiga, dues vegades.
Potser a qualsevol empresa d’un altre gremi tot això li sona estrany. Un exemple, i seguint el model radiotelevisiu: si jo fabrico vambes i tinc tres models que es venen sols, ¿hauria d’evitar llançar un producte nou a l’estiu perquè és una estació que habitualment té poques vendes i és preferible ajornar-ho al setembre? Mirin: no ho sé.
Lligat a tot això, una bona amiga em va enviar un missatge el mes de maig passat que deia: "Sergi, m’han ofert fer l’estiu. ¿Dic que sí, veritat?". "¡És claaaaar que sí!", li vaig contestar. Això "del pitjor substitut possible" és una estratègia d’alguns caps, sobretot a la ràdio, però presentar un programa està molt bé per posicionar-se i enviar un senyal als competidors que estàs entre els escollits.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- TELEVISIÓ I MAS ¿Substitut? El pitjor possible
- Barcelona, protagonista La Central obre la seva nova llibreria a Consell de Cent
- Mundial de MotoGP Marc Márquez aconsegueix que els rivals el vegin imbatible
- La ronda francesa Sense Juan Ayuso no hi ha paradís al Tour
- Waterpolo Espanya s’ensorra davant Hongria i lluitarà pel bronze contra els EUA