TELEVISIÓ I MAS
¿Em dones el teu telèfon personal?

A veure una cosa: ¿a partir de quin moment hem normalitzat que reunir un bon nombre de seguidors a les xarxes socials és sinònim de respecte, admiració i fins i tot de prestigi? ¡Però si es poden comprar! Crec personalment que no hauria de ser així, però tinc la percepció que hi ha qui ho entén d’aquesta manera. I poso un exemple.
Acabes de conèixer una persona i per evitar cert conflicte sol·licitant el número de telèfon mòbil, perquè és evident que es tracta d’una dada extraordinàriament privada i jo crec que fins i tot pot semblar una cosa invasiva, acabes demanant el contacte a Instagram. "No tinc el seu mòbil però tinc el seu contacte en aquesta xarxa social". No és sobrer advertir que amb un seguiment bidireccional aquesta aplicació permet que els seguidors es puguin enviar mútuament missatges i fins i tot fer videotrucades en qualsevol moment. És clar: facilitar un número de telèfon permet fer el mateix, però implica que l’altra persona ja tingui el mateix contacte que tenen els meus fills, el meu germà o els meus millors amics. I que una vegada aquesta persona el té no saps mai qui el pot arribar a tenir. Tots coneixem la coneguda frase de "jo no t’he donat res, però apunta el número de, per exemple, Aitana o Leo Messi".
No oblidem que un número de telèfon mòbil (i segons a qui pertanyi) és el somni humit de nombrosos particulars i empreses, perquè disposar d’aquest número acumula una infinitat de possibilitats per proposar vendes, fer propostes, enviar missatges d’assetjament... i sobretot la possibilitat de fer grans estafes via SMS, perquè per probabilitat sempre acaba picant l’1% dels missatges enviats.
Poques persones són les que demanen el contacte de Facebook. Hi ha qui diu que és per a gent gran, tot i que continua sent la xarxa amb més seguidors del món: suma més de tres mil milions d’usuaris. No està malament, ¿eh?
Hi ha qui col·loca en el seu perfil personal el seu nom i cognom: "Soc Pepito Pérez", i com a primera definició l’expressió "Life lover", amant de la vida, i "healthy food", menjar sa. ¡Ens ha fotut la mare superiora!; només faltaria que odiés la vida i que li encantés menjar merda. Això sí, en anglès queda supercool.
Un altre dia em referiré a Threads, una xarxa social –una altra més que també és propietat de Meta– convertida amablement en un succedani del nou Tinder.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Restauració Tanquen una desena de bars i restaurants de la Costa Brava després del suïcidi del propietari
- Entrevista Carla Simón: «La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir a mi, tot i que després va arribar la putada de la sida»
- Un tiet dels germans Márquez detingut per un cas d'assassinat que s'instrueix a Solsona
- Assassinat sense resoldre ¿Per què l’ADN del jersei d’Helena Jubany fa un gir al cas i obre la porta a un judici?
- Tornada al col·legi Catalunya arrenca el curs escolar amb el repte d’atendre un 30% de l’alumnat amb necessitats educatives especials
- Feijóo s’absentarà per primer cop de l’acte, que serà presidit pel Rei
- Les crítiques de Sánchez als jutges tensa l’obertura de l’any judicial
- BÀSQUET Espanya ha de guanyar a Grècia o esperar un favor de Geòrgia per seguir
- FUTBOL Un any de presó pels insults de caire racista a Iñaki Williams
- TENNIS Portar Djokovic al límit, el pla d’Alcaraz a Nova York