La crítica de Monegal: ¿Seguim amb el conte de la règia parella feliç?

Que a les seves portades, i en la brillantor de les seves pàgines interiors, ens narraven el conte del ‘Rey campechano’, un monarca casat feliçment amb Sofia, un matrimoni amantíssim, envoltat de fills deliciosos, i el poble, profundament suggestionat davant tanta meravella, cridava emocionat «¡Visca els Reis!» cada vegada que la parella règia sortia de passeig per alguna província. Eduardo Sánchez Junco, propietari de l’‘¡Hola!’, advertia intentant esquivar tota responsabilitat influenciadora de la seva revista: «Nosaltres mai fem judicis de valor sobre els nostres protagonistes, això els ho deixem als lectors». I el director de ‘Diez Minutos’, Vicente Sánchez, una revista més incisiva, menys complaent, reconeixia: «Som a prop del relat de les telenovel·les, potser sí».

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

¡Ah! Tenen raó els de ‘La Sexta columna’. El paper ‘couché’ ha rendit grans serveis a la monarquia pintant-la com si fos l’exemple de la perfecció i l’honestedat més absolutes. Però han fet curt. També insignes diaris, i canals de televisió –en particular els públics– explicaven amb devoció el mateix conte. Tenien –i continuen tenint– una línia de seguiment exclusiva de la Casa Reial, i dels seus viatges regis pel món. El relat sol ser més entusiàstic que informatiu. TVE, per exemple, emet els dissabtes el programa ‘Audiencia abierta’. No és un plantejament analític o investigador. És el NO+DO de la monarquia. En temps del virregnat de la ‘Pujol’s family’, TV-3 seguia el mateix camí.

D’aquesta anàlisi a ‘La Sexta columna’ ha sigut interessant una pregunta: «¿Com hauria acabat el conte del ‘Rey campechano’ si només haguéssim cregut el que explicava el paper ‘couché’?. ¡Ah! Si la hipnosi col·lectiva s’hagués mantingut, el traspàs de la corona no s’hauria produït, encara. Aquí la pregunta que haurien d’haver plantejat és una altra: ¿se li està construint ara al fill, a la tele, als mitjans, un conte semblant? Els monàrquics diuen que pare i fill són ben diferents. Ergo dibuixar un nou conte al voltant del fill és el pitjor favor que li poden fer els seus exegetes devotíssims.