TELEVISIÓ I MAS
¿Viatjar és un plaer?
La comunicació assertiva és la capacitat d’expressar pensaments, sentiments, necessitats i idees d’una manera clara, directa i respectuosa, sense agredir ni permetre tampoc que t’agredeixin, promovent el respecte mutu, l’escolta activa i la resolució de conflictes.
Apliquem aquesta definició al que passa en un vagó de metro, una línia d’autobús i el servei de Rodalies. I amb un inici tan senzill que arrenca amb el so d’un telèfon mòbil.
¿Quina és la classe de primària a la qual no va anar aquell gamarús que parla amb l’interlocutor amb l’altaveu del mòbil a tot volum i que permet que la resta del vagó poguem sentim que la seva amiga s’ha saltat la seva classe de pilates?
¿Què fem o què diem als qui senten reggaeton al metro a tot drap sense que els importi qui tenen al costat? Sí, perquè se sol sentir aquest ritme prou més que Vivaldi.
¿Com se’n diu, del tractament pel qual ha de passar qui baixa d’un vagó de metro lentament mentre observa hipnotitzat el mòbil i impedeix aquest puja i baixa dels viatgers?
I en tinc més. ¿Com és possible que malgrat el conegut avís d’Abans d’entrar, deixeu sortir cada vegada hi hagi més persones que es col·loquen estratègicament al mig de la porta quan s’atura el metro i entren al vagó i se’ls en refum que la gent que pugui sortir?
Notícies relacionades¿Quan disfrutarem del vagó del silenci? ¿Algun dia el del respecte? ¿Els viatgers donarem exemples de neteja? ¿Entrarà en la nostra nova normalitat general saludar el conductor quan entrem en un autobús? Perquè allò de cedir un seient a una persona gran ja és una utopia, és clar... ¿Donarem per normal que algun galtes s’assegui al metro de manera normal en un banc de quatre seients, sense ocupar dues places ni eixancarrar-se?
Són temps convulsos aquests que vivim, en què tan sols per advertir algú d’una manera educada que abaixi el so del mòbil pots acabar rebent un mastegot, una empenta o una bona hòstia. Per tant, partint del sentit comú convé aplicar la solució més còmoda, sabent que no és la més encertada, però amb una consigna clara: a la meva edat no tinc cap missió de reeducar ningú, de manera que o mirem cap a una banda, o canviem de tren, o desitgem que l’individu i el seu mòbil amb el volum apujat baixin a la parada següent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Segona vida (25) / LUIS MILLA "Hisenda em va fer una inspecció quan me’n vaig anar del Barça al Madrid"
- Canvi climàtic Joan Roig dimiteix com a alcalde d’Alcanar a ‘Salvados’: «Ens ve una cosa molt greu, molt greu»
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Crisi ramadera Catalunya dona per finalitzada la crisi ramadera de la dermatosi nodular, que va obligar a sacrificar unes 3.000 vaques
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'editorial de Cristina Villanueva: Quan la corda es trenca
- Cine ‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’, favorites dels premis Gaudí
- Crisi ramadera Els casos de pesta porcina s’eleven a 26 senglars després de la confirmació de 10 nous positius
- Previsió meteorològica Tot el litoral i prelitoral català, en avís groc davant les intenses pluges previstes per a aquest dimarts
