La crítica de Monegal: Falta entrevistar l’emèrit: ¿amb Motos o amb la Griso?

Van recordar, per exemple, el moment, recent, quan Joan Carles es va comunicar directament amb Susanna –mentre ella estava presentant ‘Espejo público’– per puntualitzar allò de Piqué i el tema del trasllat de la Supercopa a l’Aràbia Saudita. Va ser exactament el 19 d’abril passat. Alguns ho van considerar un gran ‘scoop’ o primícia.

I en aquest clima estaven, assaborint aquesta entesa periodística entre Susanna i Joan Carles, quan Motos se’n va adonar que aquí el que falta és una bona entrevista amb aquest tremend monarca, errant i dimitit. I especulaven amb humorisme a qui dels dos escolliria l’emèrit per ser entrevistat.

Home, estic d’acord: una bona entrevista televisiva a Joan Carles seria la pera. Amb bones preguntes, ben documentades, i encara millors repreguntes, seria una bomba. El que no ens han explicat és per què aquesta entrevista és impossible. Pot ser que l’emèrit no vulgui, o es faci el suec, això no ho discuteixo. Però sobretot, els que no ho permetrien mai són els de l’‘apparat’ monàrquic, jurídic i polític, les forces vives aquí i ara establertes. I naturalment ja s’encarregarien de persuadir els imperis televisius –cas que n’hi hagués cap de disposat a emetre-la– al·legant altes raons d’Estat i cosetes així.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Posats a imaginar aquesta entrevista impossible faltaria per saber qui dels dos la faria. Per audiència, Motos passaria per sobre de la Griso. ‘El hormiguero’ porta una mitjana de gairebé el 16% de quota de pantalla, i 2,5 milions d’espectadors fixos. ‘Espejo público’ està en un 13,7% i i 400.000 addictes. Un altre avantatge de Motos és que li podria muntar a Joan Carles una ‘performance’ marinera, una reproducció del ‘Bribón’ al plató, i les formigues escampades sobre la coberta, amb biquini. Alegria, infantilisme i espuma, la fórmula que aquest programa amb tant èxit ha aconseguit.

¡Ah! L’emèrit s’ho passaria pipa. Per si de cas ja van fer un assaig allà mateix amb Carlos Latre clonant el Rei dimitit. ¡Ah! Latre ens deia «Espanyols, feu la declaració de la renda» però quan rematava exclamant «¡Hisenda som tots!» no podia acabar la frase perquè es trencava de riure.