La crítica de Monegal: Aproximació (superficial) a la por

Fabiola Martínez, exdona de Bertín Osborne, té por de l’aigua, a la profunditat aquàtica, i l’han submergit en una piscina perquè el superi. L’actriu Loles León l’han pujat al terrat d’un gratacel a veure si venç el seu pànic a les altures i al vertigen. El ‘bailaor’ Antonio Canales està terroritzat amb els taüts, les funeràries..., no ha assistit mai a cap enterrament, ni al del seu pare, i mai ha trepitjat un cementiri. O sigui que Canales no ha entès que és precisament als cementiris on es respira la pau més bonica.

Notícies relacionades

‘Els Òscars’

Crispetes

Resumint: aquest programa només és un pretext per fer escumes amb les mateixes figuretes que formen l’univers Mediaset. La setmana vinent, per exemple, ja ens han avançat que ens explicaran el que li fa por a Chelo García Cortés. O sigui que tot això consistirà en una desfilada de criaturetes d’aquest imperi, un paisatge humà superficial, intranscendent, poc ambiciós. Això de la por, de l’espant, del pànic, mereixia un repertori d’afectats de més transcendència. En un interessantíssim estudi del professor José Antonio Marina (‘Anatomia del miedo’, Anagrama, 2006) ens explica com instruïa Maquiavel els seus principescos deixebles imaginaris. Els deia: «La ‘terribilità’ és una eina. Mal assumpte quan el poble perd la por. La por és l’emoció política més potent».

Ara mateix a TV-3 es manté molt vibrant allò de l’espionatge o ‘Catalangate’. Tota la cadena ho està visibilitzant àmpliament des de fa una setmana. Es transmet por. La por de continuar sent espiats. I alhora s’inculca en l’audiència el sentiment d’intolerable afront d’Espanya contra Catalunya. Aquesta combinació, por i ofensa, sempre funciona molt bé. Una altra notícia que també els fa vibrar és que Puigdemont renuncia a la presidència de Junts. Aquí transmeten esperança en comptes de por. Diuen que així podrà dedicar-se plenament a ser el president del Consell de la República. Crec que s’equivoquen descartant en aquest cas el factor por. És precisament la por de quedar en l’oblit el que mou Waterloo. I s’inventen sonores repúbliques inexistents.